Els monjos trapenses

L’ordre de la Trapa és una ordre monàstica catòlica, caracteritzada per la seva austeritat, els membres de la qual són popularment coneguts com trapenses. El seu origen es troba en el segle XII, a Normandia, en el monestir de la Trapa. Va ser fundada en el segle XII per Rotron, comte de Perche, i reformada el 1664 per Armando Juan Boutiller de Rance.

Una vegada que va ser nomenat un abat regular, va consolidar en aquell monestir la primitiva observança i regla del patriarca Sant Benet de Claravall, més els usos i costums dels pares del Císter.

Aquesta reforma feta per Armando es va mantenir fins a 1791 a França. En aquesta data, als trapenses se’ls va imposar abandonar la seva vida monàstica a causa dels esdeveniments revolucionaris francesos. Alguns d’ells van marxar a Suïssa i uns altres es quedaren, pels territoris francesos, per si els esdeveniments es calmaven. No obstant això, aquests últims van ser expulsats del lloc.

Aquests monjos expulsats es van dirigir a Friburg (Suïssa) i el rector del monestir trapense suís els hi va obrir les portes. Però veient impossible acollir-los per molt temps per falta d’espai i de recursos, es van enviar dos monjos comissionats a Espanya, el pare Gerásimo i el pare Joan, per a suplicar al rei Carles IV (1788-1808), la cessió d’un tros de terra per a instal·lar-hi el seu monestir.

A Madrid es van col·locar sota la protecció del duc de Hijar, mitjançant el qual van presentar al rei un memorial amb la citada sol·licitud. El rei va accedir a donar-los la granja de Santa Inés a Múrcia. L’abat suís va enviar llavors cap a Espanya deu religiosos per a la Fundació Espanyola el 2 de Febrer de 1794

Però com la granja havia pertangut als jesuïtes i era de gran valor, els monjos negociadors van deixar en suspens la concessió i els monjos arribats A Suïsa, que s’havien instal·lat a Reus amb els pares franciscans, van fixar la seva residència en una ermita anomenada la Misericòrdia , a poca distància de Reus, al assabentar-se del suspens de la concessió.

Les negociacions perquè aquests seixanta-quatre monjos trapenses tenguessin terres pròpies per a instal·lar-se van prosseguir i el vicari general d’Aragó va proposar al monestir d’Escarpe la cessió d’un priorat que tenia en els voltants de les viles de Maella i Fabara. El monestir convingué, i encara que l’edifici estava en males condicions, es va enviar a gent per a arreglar-lo. La posada en funcionament va tenir lloc el dia 4 de gener de 1796

A més de fundar-se el monestir de Vall Santa a Friburg (Suïssa), es van establir en altres llocs, com a Espanya, a Westfalia, prop de Torí, a Valais i en el ducat de Norfolk (Anglaterra).

Més tard es van anar fundant altres monestirs en el territori espanyol com: San Isidro d’Ames (Palencia), Osera (Orense), Viaceli (Cantàbria), San Pedro de Cardeña (Burgos) i la Trapa (Mallorca).