Museu d’Història de Manacor

Una vegada visitat el jaciment de Son Peretó i, per a la seva millor comprensió, es recomana completar l’itinerari desplaçant-se fins al Museu de Manacor – situat en un edifici històric conegut com la Torre dels Enagistes-, situat en el marge dret de la carretera Ma-14, a escassos 1,5 km del nucli de Manacor. Per a arribar a aquest des de Son Peretó hem d’anar cap a la ciutat de Manacor. Des de la Ronda de circumval·lació giram cap a Cales de Mallorca per la carretera de Són Fortesa (Dt.-4015). En aquest punt ja està indicat el Museu de Manacor. A uns 700 metres a la dreta podrem veure aquest museu que compta amb un petit aparcament al costat de l’entrada. La visita és gratuïta.

El Museu de Manacor exerceix les funcions de centre d’interpretació del conjunt arqueològic. L’immoble, que ocupa una superfície de mil tres-cents metres quadrats, va ser inicialment una casa gòtica rural fortificada, de la qual encara es percep la seva torre defensiva, i va passar posteriorment a ser propietat de la Companyia de Jesús, d’on sorgeix el seu nom, una clara deformació del terme “ignacista”, en referència a sant Ignaci de Loiola. La façana mostra un arc conopial i finestres geminades. De l’interior de l’edifici destacam el seu paviment, el pati, les finestres interiors, els grafits de la primera planta i les traces del portal del segle XVI que corresponen a l’antiga capella. El 1925 va ser declarat monument històric-artístic. Posteriorment va ser adquirit per l’Ajuntament de Manacor per a rehabilitar-lo i convertir-lo en museu.

La institució allotja una col·lecció arqueològica d’època prehistòrica, romana, tardoantiga i islàmica del Llevant de Mallorca, així com una col·lecció etnogràfica de mobles en miniatura. La col·lecció, declarada BIC des de l’any 2005, es va començar a crear el 1912 quan es van descobrir les restes de la basílica paleocristiana de Son Peretó i monsenyor Aguiló va iniciar les seves excavacions. L’il·lustre prevere i escriptor va reunir, al llarg de la seva vida, una important col·lecció d’objectes arqueològics i etnològics d’àmbit local que segons va estipular en el seu testament no havia de sortir de Manacor. Va ser adquirida per l’Ajuntament de Manacor l’any 1926 i, aquest mateix any, a partir d’aquesta col·lecció es va crear el Museu d’Història de Manacor, que des de l’any 1991 ocupa l’actual seu.

De la sala dedicada a l’època tardoantiga destacam els mosaics recuperats en les antigues excavacions del conjunt de Son Peretó, especialment, així com diverses peces de procedència desconeguda.

Les peces més interessants d’aquesta sala són les procedents de la basílica de Son Peretó, doncs constitueixen algunes de les escasses mostres del món paleocristià de Mallorca. Destaquen especialment l’altar, les columnes, les làpides i sobretot un fragmentat conjunt de mosaics, entre el que destacam aquell dedicat a una dona anomenada Valerià que segons les notes del seu descobridor, se situaven en les diferents naus i en els intercolumnis de la basílica. Aquests mosaics presenten clares similituds amb altres produccions musivàries de l’àrea mediterrània que s’enquadren temporalment a mitjan segle VI dC i mostren evidents connexions culturals, tant per la seva temàtica com per la seva disposició, amb els centres nord-africans. Consten de pannells quadrangulars de diferents mesures envoltats per sanefes i cadascuna de les catifes està dedicada a temes diversos, fruit de la combinació de motius geomètrics i vegetals i, en ocasions, amb representacions zoomòrfiques. Estilísticament destaquen la seva plenitud i frontalitat, l’absència de volums i ombres, l’estilització dels motius vegetals i la circumscripció de les figures d’animals en els elements geomètrics o florals.

Distribució de les peces en el Museu d’Història de Manacor:

Aquest museu ocupa la part de l’esquerra de la planta baixa de l’edifici. En la primera sala, en forma d’ample rectangle, hi ha sis vitrines que contenen bàsicament el fons de ceràmica talaiòtica procedent de l’important poblat de l’Hospitalet. La primera i la segona vitrina exposen restes de ceràmica procedents de les navetes de l’Hospitalet, del pretalaiòtic final (1800-1400 aC). La tercera vitrina mostra materials del talaiot de l’Hospitalet, del talaiòtic final (400-300 aC.). La quarta i la cinquena vitrines contenen ceràmica del talaiòtic final, de diferents jaciments, i la sexta presenta peces d’un aixovar funerari del talaiòtio final, amb polseres, collarets, i peces de bronze.

La segona sala del museu, amb entrada des de la primera per un portal de llinda, és de planta quadrangular i presenta coberta d’un tram de volta d’aresta. Conté cinc vitrines amb material bàsicament romà: en elles podem contemplar des de peces de ceràmica sigillata , monedes i llums d’oli , fins a una destacable escultura romana del bust de Hermes. A més, podem destacar una pàtera de ceràmica sigillata africana (del segle V dC, trobada en aigües de Portocristo) i algunes peces procedents de jaciments submarins, com l’anomenat peci dels motlles.

Del fons museístic, destacam els mosaics procedents de la basílica paleocristiana de Son Peretó, datats en el segle V o VI dC. Aquests ocupen la tercera sala del museu, situada a la dreta de la segona i caracteritzada per una planta rectangular i coberta de volta rebaixada. El mosaic de Valerià mostra en la part superior la figura de dos ocells embolicant un emblema, mentre que en la part inferior veim la representació d’un gerro; en el mitjà, apareix la inscripció dedicada a l’enigmàtic personatge femení que li dóna nom, que diu així: “Baleria fidelis in pace vixit annis x trs de hac vita sd ii kal octo”.