Oratori de Sant Blai de Campos

L’església de Sant Blai se situa a uns tres quilòmetres de la vila de Campos, en una desviació de la carretera de Campos a la Colònia de Sant Jordi, després de la creu de terme de Sant Blai. Per a arribar d’Algaida a Campos, es pren la carretera Dt.-5010 cap a Llucmajor. Una vegada passat aquest municipi, sortim en direcció Campos per la Ma.-19 travessant el poble de Campos i, a la sortida, a mà dreta, prenem el desviament que es dirigeix a la Colònia de Sant Jordi i, a uns 2 quilòmetres a mà esquerra, trobarem l’indicador que ens condueix a l’oratori.

L’actual església de Sant Blai fou la primera seu de la parròquia de Campos. La butlla d’Innocenci IV, de 1248 esmenta aquesta parròquia amb el nom de Sancti Juliani de Campos, que en aquella època acollia la població dispersa dels voltants. La fundació de la vila de Campos l’any 1300, va determinar la construcció d’un nou temple parroquial en el solar que ocupa l’actual església de Sant Julià. L’actual oratori de Sant Blai hagué de quedar abandonat, com es dedueix d’un document de finals del segle XIV, que parla d’un tros del sòl “en el qual fos antiguament la Sgleia antiga”. Del segle XIII ens han arribat les voltes de ferradura de les estades del costat del presbiteri; també daten d’aquesta època els murs del presbiteri i el disseny de la nau del temple. Durant el segle XVI l’oratori va ser reconstruït segons l’estil gòtic. En la visita pastoral del bisbe Vic i Manrique, el temple estava en obres, encara que s’oferia missa cada diumenge; la primera referència al nom de Sant Blai és d’aquesta data. Entre els anys 1989 i 1991 va ser reformat, i es van recuperar diferents elements arquitectònics i ornamentals.

La façana presenta un portal de mig punt adovellat, amb una claraboia circular en la part superior; el portal apareix descentrat segons l’eix de la façana, a causa de les irregularitats de les capelles, però segueix l’eix del presbiteri. El perfil mostra tres obertures d’arc escarser i una definició que marca la caiguda a dos aiguavés. A la dreta de la façana hi ha un portaló d’arc rebaixat, que comunica amb un pati, a l’esquerra del qual s’obri el portal lateral del temple, d’arc de mig punt. A la dreta del pati apareix el portal de l’antic cementiri, l’espai el qual acull actualment un jardí de flora mediterrània. El mur lateral de l’esquerra és llis, excepte en la part superior, compost per una filera d’obertures quadrangulars. A l’exterior superior de la capçalera hi ha una espadanya d’arc apuntat.

L’interior mostra una nau amb coberta de volta de creueria dividida en quatre trams. Un arc ogival rebaixat separa la nau del presbiteri. Aquest té també volta de creuer, amb la clau de volta que representa a Sant Blai. La sagristia se situa després del presbiteri. Les capelles laterals són quatre per costat; tenen entrada per arcs ogivals, i se situen entre els contraforts. Les cobertes són de volta apuntada. A la capella de l’esquerra del portal principal hi ha un retaule rococó dedicat a l’Ascensió i prop del presbiteri hi ha el retaule dels Apòstols. A la dreta d’aquest se situa la capella del Sant Crist de la Salut, espai que durant el segle XVII va servir de sagristia. La imatge de Crist prové del gremi de fusters de Palma. La quarta capella de la dreta conté una imatge barroca de Sant Domingo.