Organització

Per altra banda, la divisió administrativa de les Balears, realitzada a efectes fiscals i reflectida en la documentació posterior a la conquesta de 1229, es basa en la divisió del territori en districtes administratius denominats Yuz (pl. Ayza). Molts d’ells duen noms de tribus o clans berbers, dels quals deriven topònims actuals com Artà o Manacor. En altres casos duen noms descriptius també d’origen berber, com Sineu o Inca. Alguns són topònims descriptius derivats de l’àrab, com Banyalbufar, Bunyola o Valldemossa i en uns altres el topònim ha desaparegut a l’haver-se aplicat la seva traducció directa, com muntanya o albufera. Aquest tipus de divisió és molt arcaic en el món islàmic, i s’utilitzava per a aquells territoris extensos, poblats per tribus i la base econòmica de les quals solia ser la ramaderia.

A partir de l’any 1013 es produeix la fragmentació del califat de Còrdova en multitud de petits Estats coneguts normalment sota el nom de “Taifes” (fragment en àrab). En molts casos el manteniment d’aquests nous Estats va suposar un increment de la pressió fiscal sobre les comunitats camperoles.

Les Illes Balears van quedar incloses en el territori d’una “taifa” amb capital a la ciutat de Dénia. Aquest Estat, territorialment molt reduït, va entrar en conflicte amb les comunitats camperoles, ja que exigia, a més dels impostos establerts alcorànicament, un control sobre la producció ramadera. Es tracta d’un dels pocs conflictes que han quedat reflectits en la documentació escrita entre comunitats de camperols i l’Estat islàmic.

El 1087 el territori peninsular de la taifa de Dénia és incorporat a la de Saragossa. Poc després el que era governador de Balears proclama la seva independència i comença a encunyar moneda al seu nom. La ciutat de Palma (Madina Mayurqa), que fins a aquest moment havia albergat als representants d’un Estat més o menys llunyà, es converteix en capital d’un Estat islàmic. En aquesta època es va realitzar l’única i gran ampliació del seu recinte amurallat, fins a llavors limitat al de l’antiga ciutat romana situada en el mateix solar. Això va ser possible a partir dels impostos recaptats a les comunitats camperoles i dels beneficis obtenguts del control del comerç a llarga distància i del cors practicat per l’Estat Taifa.

El sistema hidràulic va condicionar el traçat de les noves muralles i dels carrers que es van conformar en el seu interior. Es tractava d’una muralla de tapial amb torres quadrangulars, fossa i barbacana. Les seves portes estaven envoltades per una estructura arquitectònica de planta rectangular diferenciada del mur. Aquest nou recinte va deixar en el seu interior part de l’hort de Palma, que s’havia dissenyat poc després de la conquesta i que utilitzava l’aigua d’una surgència natural coneguda llavors amb el nom de Ayn al-Amir (Font de l’Emir), actualment la Font de la Vila.
La pràctica del cors era, com hem assenyalat abans, una de les fonts de finançament de l’Estat taifa, i això li duia tant a signar tractats comercials amb determinats estats com a atacar les naus d’uns altres. La situació es va perllongar fins a 1114, quan una flota pisanocatalana va realitzar una ràtzia sobre Balears amb la intenció d’obtenir un botí i arrasar les infrastructures urbanes. Mubassir Nasir al-Dawla va morir durant l’assalt, després d’haver sol·licitat ajuda a l’Estat almoràvit, que en aquell moment controlava gran part de la península Ibèrica, a part d’extensos territoris nord-africans. Quan per fi va arribar la flota almoràvit, els assaltants ja havien marxat i la ciutat es trobava totalment arrasada. El nou Estat es va mantenir fins a 1152, quan es va enfonsar enfront dels almohades. El governador d’aquell moment, un membre de la família Ganiya, va aprofitar aquesta circumstància per a declarar-se independent. Els seus descendents van intentar debades recuperar els territoris africans que havien estat controlats per almoràvits. Aquesta decisió va comportar multitud de lluites internes entre els membres de la família i, hem de suposar, un important increment de la pressió fiscal sobre les comunitats camperoles.

Durant l’època almoràvit es va reconstruir la ciutat, es van urbanitzar nous espais entramurs i va créixer el seu nombre d’habitants, quan arribaren almoràvits que fugien de l’ocupació almohade. El 1202 les Illes Balears són incorporades al territori de l’Estat almohade i, a pesar de nomenar els corresponents governadors, la seva presència va ser cada vegada més difusa, incrementant-se les lluites entre els grups que pretenien controlar el poder. Quan es va iniciar l’atac de les tropes catalanes la resistència va haver de ser organitzada pels denominats “vells” (caps de clans) i pels membres de la jerarquia religiosa.