Planta noble

Ascendim a la planta noble per una escala de dos trams, moderna, que substitueix l’antiga escala de cargol. La coberta del corredor té 21 trams de volta de creueria, com totes les estances d’aquest pis. La paret mitgera té tretze portes i onze finestres, nou d’aquestes germinades, mentre que la galeria que s’obre al pati té un total de 42 arcs apuntats sostinguts per columnes de canya octogonal, formant trèvols calcats a trifoli. La base és diferents segons si pertany als arcs grans o petits; els primers tenen base de secció quadrada, amb una entalladura en els seus angles, mentre que els arcs petits tenen base octogonal; les canyes són d’un gruix variable i els capitells tenen un relleu de plomes o fulles.

Una de las estances d’aquesta planta és la capella de Sant Marc, amb porta d’arc de mig punt, coronat amb una creu trilobulada; conserva el paviment original, de rajoles amb decoració geomètrica de color verd, i restes de pintura mural amb representacions religioses. El nou retaule data del 1718 i fou patrocinat pel governador del castell, Pere de Montellano, i el seu autor fou Antoni Ventallol. Actualment, rere l’altar es troba un pal·li o frontal brodat que representa l’Àngel Custodi de la Ciutat de Mallorca, flanquejat per representacions de Sant Gregori i Santa Praxedis. La sala conserva restes de pintura mural.

El 1408 es designà als monjos cartoixans de Valldemossa com governadors titulats de Bellver amb dret a nomenar un lloctinent i lliurar-li les claus del castell. Una reial ordre de 1719 va dissoldre aquesta potestat, però el monestir conservà el senyoriu, i així es percebia una renta anual de 50 lliures fins la Llei de Desamortització promulgada per Mendizábal (1835). El 13 de juny de 1867 fou el darrer dia que se celebrà missa a la capella del castell; els ornaments litúrgics foren traslladats a l’oratori de l’Hospital Militar.

A continuació, entre la torre nord-est i la torre est, trobam dues cambres. La primera compta amb un fogar relativament modern, situat davant la capçalera de l’escala de cargol que puja de la planta baixa, i a la paret exterior, s’obren dues finestres. La segona compta amb una finestra germinada i un portal de llinda lobulat que comunica amb la torre de llevant.

A la següent estança trobarem la sala Jovellanos, on hi restà captiu entre el 5 de maig de 1802 fins el 6 d’abril de 1808 l’il·lustrat Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811), antic ministre de Carles IV i víctima de la política de Godoy. A pesar de les dures condicions del confinament, Jovellanos hi va escriure diverses obres, algunes amb la fortalesa mateixa com a punt de partida. A la paret esquerra segons s’hi entra, es troba una làpida dedicada a l’escriptor i pensador, coronada amb un bust treballat per l’escultor Jacinto Mateu i una inscripció amb lletres daurades. En aquesta mateixa paret i també a la que mira a l’exterior hi ha restes de grafits murals amb versos manuscrits per Jovellanos, ambdós emmarcats senzillament i conservat sobre l’estuc antic.

A continuació es troba les estances reials, és a dir, el saló del tron, amb un tronc amb dosseret i dues pintures de K. Krekovic que representen Jaume I i la mort de Jaume III, i la sala de la Reina, que connecta per una petita porta amb la torre sud.

Segueixen les estances que actualment allotgen el fons de la col·lecció del cardenal Antoni Despuig i Dameto (1746-1813), on s’hi exhibeixen làpides, objectes romans i còpies clàssiques del segle XVIII distribuïdes en tres estances, i finalment la cuina, molt gran i espaiosa, amb una gran campana amb revellí situada sobre l’antic fogar, una pila amb un pannell ceràmic dedicat a Sant Sebastià i una altra pila dedicada a Nostra Senyora de la Mercè.