Plaça de l’explanada d’Es Castell

Començarem l’itinerari a l’Esplanada del poble des Castell. L’actual població va ser construïda a partir de 1771 sobre els plànols de l’enginyer militar britànic Patrick McKellar. En realitat, el Govern britànic va manar derrocar l’antiga població, situada a l’emplaçament de l’actual cementiri, ja que dificultava la defensa del castell de Sant Felip, tal com s’havia demostrat durant el setge francès de 1756. La nova població, batejada amb el nom de Georgetown pels britànics en honor del rei Jordi III (George III), va ser rebatejada posteriorment pels espanyols com Real Vila de Sant Carles (en honor ara de Carles III d’Espanya). Per això, encara es coneix també com Vila-Carles.

Es Castell és un excel·lent exemple de l’urbanisme de la Il·lustració, caracteritzat pel traçat ortogonal dels seus carrers. El centre de la població és l’Esplanada, que originalment era una plaça d’armes envoltada per casernes a tres dels seus quatre costats; a la cambra hi destaca l’edifici de l’Ajuntament, també de finals del segle XVIII. Es conserven encara els edificis de tres de les casernes, tots ells d’època britànica, que mantenen bona part de la seva fisonomia original. Un d’ells —l’antiga caserna de Cala Corb— es pot visitar, ja que alberga el Museu de Militar. En ell hi ha una interessant col·lecció de maquetes, plànols i mapes antics, així com d’armament de diferents èpoques.

El Museu militar de Menorca conté una exposició històrica de gran interès, al contenir una part important dels avatars dels segles XVIII i XIX.

La primera sala és l’antic despatx del coronel del regiment d’artilleria de costa, amb mobles del segle XIX. A continuació, la sala Almirall Miranda, dedicada al port de Maó i a la marina de guerra espanyola, conté set maquetes o models navals, quatre d’elles regal del Coronel Amengual al Museu. Aquestes són: el Navili Santana, que va combatre contra Nelson a Trafalgar; el Navili Sant Pascual, vaixell almirall de l’escorta de la Marina de Guerra al comboi de transport de tropes espanyoles del desembarcament el 1781; la Fragata blindada Numància, primera embarcació a hèlix que va donar la volta al món; i la Falua que Maó va regalar a la reina Isabel II en ocasió de la seva visita a Menorca l’any 1860. Altre gran model naval és la galera Real de Don Joan d’Àustria, des de la qual va dirigir la batalla de Lepant, que va acabar amb la derrota turca en el segle XVI. Altra maqueta naval és la fragata Diana, construïda al port de Maó en 1796, obra i obsequi del Sr. Catchot. Poden observar-se també antigues imatges de Maó i del Llatzaret, a més d’una peça d’artilleria del segle XVI, anomenada “vers” que va ser rescatada dels navilis de l’Armada Invencible. En el passadís trobam algunes peces de ceràmica.

Segueix la sala Grillon, dedicada al duc Grillon, que és la sala de conferències i projeccions de vídeo sobre el museu, La Mola, Sant Felip, el tir d’alguna bateria i el transport dels canons Munaiz-Arguelles des de Fornells per mitjà d’helicòpters pesats.

A continuació, trobam la sala Felip II, dedicada al raval del castell de Sant Felip, Georgetown, Vila Carles i, ara, Es Castell, on en successives maquetes es veu el poble en les seves diferents etapes i desenvolupament, en la seva època espanyola del segle XVI i XVII, i, després, l’anglesa en les seves dues versions, a principis i finals del XVIII respectivament.

La sala governador Kane, dedicada a les dominacions estrangeres de Menorca durant el segle XVIII, conté testimoniatges de la llarga dominació britànica amb retrats de governadors i personatges de l’època, pintures bèl·liques amb el castell de Sant Felipt al fons. Un petita part està dedicada al breu domini francès.

La sala Maria Lluïsa Serra, eminent arqueòloga menorquina, es dedica a la Menorca antiga des dels primers temps fins a l’època medieval. Hi ha una sèrie de maquetes, entre elles destaca la de les muralles de Son Catlar (Ciutadella); la naveta d’enterraments d’Es Tudons (Ciutadella), el talaiot i recinte de Taula de Trepucó (Maó), el recinte costaner de Caparrot de Forma (Maó) i un gran plànol de Menorca amb la situació dels monuments talaiòtics.

Passam per la biblioteca del museu, que conté més de sis mil llibres de temàtica històrica i militar, que ens durà a la sala Carles III, dedicada a la reconquesta de Menorca. Presideix la sala un gran quadre del Rei Carles III d’Espanya, còpia del Mengs que figura en el Museu del Prado de Madrid. An la paret de la dreta, un quadre amb l’obelisc commemoratiu de la conquesta i una curiosa història sobre la dona soldat.

La següent estança, la sala La Mola o d’Isabel II, es dedica a la fortificació i artillat de La Mola del port de Maó. Les seves parets estan cobertes de plànols aixecats des de 1847 , any que s’inicien les obres de la fortalesa, fins als plànols dels canons Krupp, els primers d’acer, instal·lats el 1889. Hi ha també quadres de Font que recorden la inauguració de la fortalesa i un retrat de la reina Isabel II.

Finalment es troba la sala del General Bayarte, artiller il·lustre, que va ser governador de Menorca en dues ocasions a finals del segle XVII. Aquesta secció consta de sis dependències: passadís central, sala d’òptica i càlcul, sala d’adreça de tir de la bateria de Llucalary, sala de municions, sala de maquetes i materials i capella.
El passadís central recull aspectes generals de l’Artilleria espanyola. La sala d’òptica i càlcul mostra una abundant col·lecció d’aparells de mesura per al càlcul de punteria, precisos per al tir de les bateries. La sala d’adreça de tir de la bateria de Llucalary disposava de la bateria Vickers de 38,1 cm de Llucalary (l’original que va muntar la casa anglesa Vickers el 1932). A la sala de municions s’exposen les municions de tots els materials artillers que va haver-hi a Menorca, tant els de costa i campanya, com els antiaeris. La sala de maquetes i materials exposa des d’una reproducció d’una bombarda del segle XV, l’original del que es va trobar en el castell de Bellver, fins a un radar d’exploració antiaèria de mitjan del segle XX. La capella exhibeix una sèrie d’imatges de Santa Bàrbara de les bateries de Menorca.