Pollença: plaça major i església de Nostra Senyora dels Àngels

Des d’Alcúdia ens dirigirem, pel Port de Pollença, al poble de Pollença, fins a arribar a la plaça major de la població, en els voltants de l’església parroquial, on podrem reprendre el relat.

Pollença, segons sembla, era una vila decididament agermanada. Durant el setge d’Alcúdia, els habitants de Pollença van protagonitzar incursions en el terme de la població veïna, encara que també van patir les dels resistents a la ciutat fortificada. En una carta del 14 d’octubre, Carles I havia ordenat als agermanats que deixassin les armes. Els representants dels pollencins es van negar a tal pretensió, al·legant que farien tal cosa quan rebessin aquesta ordre des de Ciutat. Probablement aquesta resposta va decidir l’exèrcit, comandat per Juan de Velasco i per l’antic virrei Miguel de Gurrea, a sotmetre-la per la força. El dia 29 d’octubre les forces imperials van prendre fàcilment la població, que va ser saquejada sense contemplacions. L’església parroquial de Santa Maria es va convertir en l’improvisat refugi de la població, des del qual fustigava als efectius de l’exèrcit reial que es van concentrar a la plaça. Els soldats –i segurament els seus dirigents— no devien estar disposat a esperar la rendició, ja que van optar per un mètode expeditiu i certament brutal per a vèncer la resistència. Van calar foc als dos portals de l’església, provocant la mort per asfíxia, sense contar els homes adults, d’unes dues-centes persones entre dones i nins. L’exèrcit reial, una vegada aconseguit l’accés a l’església, es va dedicar a assassinar pollencins, mentre la resta de la població va fugir, espaordida, cap a les muntanyes. Així es descriu en diverses fonts, algunes d’elles escrites per un mascarat : “E així los soldats veient que els nafraven de l’Eclésia posaren foc als dos portals a les portes, de què s’ofegaren circa [aproximadament] entre dones, nines, arlots i minyons, circa de ·CC· [200] ànimes. E així moriren molts hòmens e lo visrei n’ofegà molts i penjà e l’armada n’hi matà molts e tota la gent de la vila fugí per las muntanyes”. L’arribada de reforços agermanats, procedents de Sa Pobla, no va servir de res, ja que van ser vençuts sense dificultats i van sofrir nombroses baixes. Poc queda de l’antiga església parroquial on es van refugiar, i van morir asfixiats, tants pollencins.

Sobre el solar del temple incendiat el 1522 es va construir una nova església, finalitzada a la dècada de 1570 i substituïda al seu torn pel temple actual, baix l’advocació de Nostra Senyora dels Àngels, d’estil barroc i aixecat durant el segle XVIII.