Possessió de Miramar, Valldemossa

Per a arribar a Miramar des de Valldemossa, hem de prendre la carretera Ma.-1130 . Girarem a la dreta per la desviació cap a Deià (Ma.-10). Passarem la gasolinera, el restaurant Can Costa, Son Galceran, Hotel la Residència i, a uns 600 metres després, a l’esquerra, trobarem la indicació amb el topònim de Miramar. Entrarem i, arribarem a un aparcament on deixarem el cotxe i trobarem l’entrada al recinte amb el seu tiquet corresponent.

L’origen de les cases de Miramar ha de situar-se durant l’època precatalana, ja que es té constància que en l’època musulmana va ser una alqueria denominada Alcorayola. El l’any 1276 Ramon Llull va fundar a Miramar un col·legi de llengües orientals, en el qual tretze frares franciscans es preparaven per predicar l’evangeli i l’art lul·lià als musulmans. Desapareguda la institució, va arrelar a Miramar l’esperit ermità. El 1485 actua a Miramar la primera impremta de Mallorca, regentada per Nicolau Calafat.

Cap el 1283, Ramon Llull cita explícitament Miramar amb els següents versos:

Remembrant han frares menors
lo Salvador, qui volc vestir
ab si lo sant religiós,
e han fait Miramar bastir
al rei de Mallorca amorós.

Altres versos de Llull cap el 1299:

Lo monestir de Miramar
fiu a frares menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fé’m Déus amar
e entre sospirs e plors estar.

El 1685 la finca va passar a les mans del bisbe de Oropí, Ramon Sureda, qui la va llegar a la seva neboda, Magdalena Sureda, i aquesta al seu fill, Marc Antoni Cotoner i Sureda, marquès d’Ariany, qui posseïa Miramar el 1745. Per decret de les Corts de Cadis, el 1812, la possessió va ser subhastada i la va comprar Gabriel Amengual, qui va traspassar la propietat al metge Marià Morell, el 1836, que va esfondrar en bona partl’edifici del Col·legi i l’església medievals, que es trobaven en ruïnes. Després, la finca va passar a Joan Serra, de sa Pobla. El 1872, l’Arxiduc Lluís Salvador de Habsburg-Lorena, va adquirir la finca i la va reformar. A la mort de l’Arxiduc(1915) la finca va passar a qui fou el seu secretari, Antoni Vives, que no la va retenir massa temps, ja que va morir el 1918. Llavors, la propietat va recaure en la seva filla, Lluïsa Vives Ripoll, esposa del pintor Antoni Ribas Prats. Actualment, la possessió pertany a Sílvia Vives, filla del pintor i de Lluïsa Vives.

Es pot visitar el recinte passant en primer lloc per la tafona, modernitzada, ja que data de l’any 1934. Continuam el recorregut per la sala de mapes de l’Arxiduc, on a més de la cartografia trobarem fotografies i gravats d’interès. Passam al jardí, on hi destaca el fragment del claustre procedent del convent gòtic de Santa Margalida de Palma (desamortitzat en el segle XIX) format per arcs gòtics trifoliats, sostinguts per columnes quadrilobulades, amb capitells amb ornamentació vegetal. L’Arxiduc en el Die Balearen ens parla d’ell dient: “Esplèndid era l’antic claustre del convent, que va ser enderrocat durant la primera meitat de l’any 1866; tres parts d’aquest pati provenien de segles posteriors al XIII; una part antiga, del segle XIII, va ser conservada per don Pere d’ Alcàntara Penya i ara està col·locada a Miramar”.

A l’entrada de la façana del nord-est, es troben les columnes medievals de l’època de Ramon Llull (1276) i el portal de mig punt. La façana presenta un bell esgrafiat de l’època de l’Arxiduc, imitant el model d’una casa d’Establiments. Ja a l’interior, trobam el vestíbul, l’antiga entrada amb obres de Bugia, la cuina dels monjos i fragments autèntics del vaixell de l’Arxiduc, el Nixe II. A la dreta de l’entrada es troba la sala que acull el cenotafi de Wratislaw Vyborny, primer secretari de l’Arxiduc. És una escultura romàntica de mida natural, feta de marbre, que data de l’any 1879, obrada per l’escultor milanès Antonio Tantardini.

La sala del beat Ramon Llull, fundador de Miramar, mostra diverses figures representatives de la seva trajectòria vital i intel·lectual. La façana sud-oest presenta un esplèndid esgrafiat decoratiu, a més del portal d’arc de mig punt i la torre de defensa, de secció quadrada, a l’esquerra. Diverses làpides recorden l’existència de la primera impremta a Mallorca, la presència de l’Arxiduc, a la torre, uns versos de Joan Alcover: “Sempre visquí vora del mar,/ mes fins avui no el coneixia/ sobtadament, a Miramar/ m’ha revelat sa fesomia”.

A la sortida de la casa, ens dirigim pel passeig de ponent fins al mirador, amb belles vistes a la mar, i al jardí de la Torre des Moro, amb l’estany italià de l’Arxiduc(1872), amb hídries de marbre, i el portalet gòtic procedent de Can Burguès, de Palma. En el marge inferior, podem observar dues platabendes que dibuixen sengles estrelles de nou puntes, les quals recorden les figures del ars combinandi lul·lià. El jardí està limitat per murs coronats per merlets. Des d’aquí, obtendrem una de les visites més encantadores de la capella del Beat Ramon Llull, inaugurada el 1877; lamentablement, des de l’any 1975 està en ruïnes, per l’efecte d’un llamp.

Des del jardí de la Torre des Moro tornam a pujar fins a les cases, al nord de les quals es troba el Jardí dels Xiprers, on es troben uns bancs en forma de creu lobulada, lloc ocupat antigament per la capella del segle XIII. Finalment acabarem la visita a la capella, reconstruïda per Bartomeu Ferrà a partir de les restes d’una de les capelles laterals de la primitiva església del col·legi lul·lià. Va ser beneïda el 29 de juny de 1873. Destaca el retaule, en forma de tríptic, presidit per la Santíssima Trinitat, flanquejat per Ramon Llull, a l’esquerra, i santa Catalina Tomàs, a la dreta. La pintura central és antiga, del segle XVI, mentre que els laterals són del mestre alemany Steille. A l’esquerra del retaule, es troba el tabernacle neogòtic, dissenyat per F. Waschmann i obrat en pedra de Felanitx per l’escultor Antoni Vaquer. L’interior acollia una Verge de plata, regalada pel papa Pius IX a l’Arxiduc. Trobam també un reliquiari en forma de creu de fusta negra on van encastades les relíquies. A la dreta del retaule trobam la imatge de la Verge denominada “Notre Dame de la Garde”, còpia de l’original de Marsella, obsequi de l’emperadriu Sisí d’Àustria a l’Arxiduc després de les seves visites a Miramar el desembre de 1892 i febrer de 1893 . També hi ha un reliquiari en forma d’arca, decorada amb pintures de Maixner, que contenia, a més de les relíquies, unes figures dels evangelistes i una carta de santa Teresa de Jesús. Destaquen les estacions del via-crucis penjades a mitjan altura per les parets de la capella, realitzades a París per Pousielgue Rusand.