Possessió Son Marroig, Deià

Tornam a sortir a la mateixa carretera en direcció a Deià (Ma.-10). A uns 2 quilòmetres trobarem, a la dreta, la indicació amb el topònim Son Marroig. Entrarem i deixarem el cotxe an l’aparcament i procedirem a la visita.

La possessió Son Marroig, abans del segle XVII, era coneguda amb el nom de la Foradada dels Masroig, i des d’aquesta data fins al segle XVIII es va denominar Son Masroig de la Foradada. E 1624 la finca era propietat de Gabriel Masroig de la Foradada i, el 1685 es va valorar en 11.000 lliures. El 1863 va passar a la família Cortei. Era considerada per l’Arxiduc Lluís Salvador com una de les cases millor situades de Mallorca, comptava amb 68 hectàrees i incloïa la Foradada. Amb la mort de l’Arxiduc(1915) la titularitat de la finca va passar a Antoni Vives, qui va morir el 1918; llavors la propietat va recaure en la seva filla, Lluïsa Vives Ripoll, esposa del pintor Antoni Ribas Prats. Actualment la possessió és de la filla dels anteriors, Isabel Ribas Vius.

Un dels elements arquitectònics més característiques de Son Marroig és la torre de defensa, probablement datada en el segle XVI. Protegia les cases de les freqüents incursions de corsaris, que aprofitaven l’abric de la Foradada per desembarcar. És tradició que el darrer captiu que van fer els moros a Mallorca va ser una dona de Son Marroig, capturada a finals del segle XVIII. És de planta quadrada, amb talús o peu de muralla en la base. L’únic portal és d’arc de mig punt, de petites dimensions, situat en el lateral nord mirant al portal principal de les cases. La torre compta amb elements defensius, com els matacans que protegeixen la porta d’accés i les finestres. La coberta és de teules, a quatre aiguavés. En època d l’Arxiduc va ser ornamentada amb dues finestres renaixentistes, del segle XVI, procedents d’un edifici derruït; una finestra se situa en el parament nord-est i l’altra a l’est; ambdues són de llinda, però la primera presenta els brancals decorats amb temàtica vegetal, mentre que la segona les té amb pilastres amb decoració antropomorfa, i amb la inscripció Carbonell inscrita en la llinda.

La façana principal, erigida actualment enfront d’una carrera tancada per tres costats, s’orienta al nord-est i té un alçat de tres plantes. El portal és d’arc de mig punt, coronat per un símbol religiós, l’anagrama de Crist (IHS). La planta baixa, als costats del portal, presenta dues finestres rectangulars. En el primer pis hi ha tres finestres rectangulars, mentre que en el segon pis, a l’espai ocupat normalment per la golfa, s’obrin quatre finestres igualment rectangulars.

A la dreta de la façana principal, s’alça el bloc nord-oest, que conté la tafona a la planta baixa. En el primer pis hi ha una gran finestra d’arc de mig punt, amb balustrada, envoltada per finestres balconeres. Més al nord-est, hi sobresurt un volum amb una galeria neobarroca, amb arcs de mig punt (tres frontals i un lateral per a cada costat), i una terrassa amb balustrada.

Des de l’entrada, el primer aiguavés està ocupat per un vestíbul amb un petit portal a la dreta que permet l’accés a una petita estada amb una xemeneia. El sòl es troba empedrat. A la paret de l’esquerra es pot observar un mapa dels voltants de la finca, de finals del segle XIX. El vestíbul comunica amb la sala de la planta baixa, que ocupa el segon aiguavés. Aquesta estada és de planta rectangular, dividida per un arc rebaixat que es troba a l’esquerra de l’entrada, en sentit longitudinal. El sostre és de bigues, amb jàssera transversal. El sòl empedrat, que prové del vestíbul, continua a manera de passadís fins al jardí. En la part sud de la paret de l’esquerra, un portal de mig punt donava accés a l’antic oratori particular, actualment desmantellat. La sala apareix guarnida amb belles peces de mobiliari i objectes artístics, especialment pintures antigues, entre les quals remarquem el llenç que representa la Immaculada entre el pare Castanyeda i santa Catalina Tomás. Com curiositat, remarcam una vèrtebra i una costella d’un gran cetaci, que ens recorda el gran interès de l’Arxiduc pels temes de la naturalesa. A la dreta, segons entram, hi ha una escala que condueix a la planta noble. Aquesta arrenca al costat de dos arcs lleugerament rebaixats, sostinguts per una columna de tradició jònica situada sobre un plint.

Ja en el primer pis, entram en la sala principal, cap a l’esquerra, per un petit portal gòtic provinent d’una de les cel·les de la Cartoixa de Valldemossa. Aquesta sala, de planta rectangular de grans dimensions, hi destaca una coberta de cassetonat de fusta amb cassetons, amb una entrada de llum que data de l’època del pintor Ribas Prats. Aquesta gran estada conté la major part del fons del museu de l’Arxiduc. Remarquem els relleus gòtics provinents de la capella de Galatzó; una vitrina amb els llibres dl’Arxiduc(amb una edició original del Die Balearen); una caixa del gòtic final (amb una pintura de la Anunciació); altra caixa, aquesta neogòtica, còpia de l’original que els reis de Mallorca tenien en el palau de l’Almudaina; una Verge d’alabastre (segle XVI). Destaca també una col·lecció pictòrica, amb obres de Joan Bauçà (Tamborer de la Sala), Anglada Camarasa, Eliseu Meifrèn, Joaquim Mir i Antoni Ribas Prats. D’Antoni Ribas Oliver, es pot contemplar una pintura paisatgística de Miramar. Del pintor Erwin Hubert, subratllam els retrats de l’Arxiduc d’Antoni Vives. A més, hi ha diversos objectes ornamentals, ceràmica, brodats (com una peça de Sóller, de 1690), records personals de l’Arxiduc, etc. També hi trobam una col·lecció d’estatuetes i ceràmiques gregues, collarets de pasta vítria púnica, i un bust de l’Arxiduc.

A continuació de la sala principal, cap al nord-est-, amb entrada per la mateixa sala gran, hi ha una altra estada, denominada “Sala d’Ultramar”, que comunica amb la galeria nord-oest, on podem contemplar els cinc arcs amb columnes toscanes i la balustrada d’aquesta galeria, així com la vista que es distingeix, especialment cap al petit temple i cap a la costa, amb la Foradada. Conté un retrat d l’Arxiduc de jove, una foto del iot Nixe i diversos plànols. Sortint de la sala principal pel portal gòtic, a l’esquerra, un passadís comunica amb el primer pis de la torre de defensa, on observam l’escala de caragol que puja als pisos superiors de la torre i una habitació que conté un llit amb dosser, d’origen portuguès, comprat per l’Arxiduc a Llucmajor, i amb el capçal de fusta de xicranda. Des d’aquest passadís, una escala descendeix a la sala de la planta baixa. Des d’aquí, un portal d’arc de mig punt comunica amb la part posterior de les cases de Son Marroig, amb el parament orientat al sud. Si miram el portal, a l’esquerra hi ha una finestra renaixentista i un rellotge de sol. A partir d’una petita esplanada empedrada, s’estén un petit jardí amb bells elements ornamentals i amb un petit llac. Al costat hi ha un aljub, ornamentada amb una balustrada de marbre, actualment desapareguda en la seva major part.

L’Arxiduc va emprendre una gran reforma a San Marroig i va afegir tot el lateral nord-oest. Sobre un gran sòcol atalussat, amb finestres quadrades, la majoria de les quals comuniquen amb la tafona, s’alça la planta noble. Centralitza aquest espai una bella galeria de cinc arcs de mig punt, amb columnes toscanes i balustrada. A banda i banda hi ha sengles finestres rectangulars partides per una pilastra o mainell i, als extrems, altres tantes finestres tripartides. El conjunt segueix l’estil regionalista mallorquí, amb influències italianitzants.

El famós mirador de Son Marroig és un petit temple de marbre de Carrara, concretament de Seravezza. També el mirador des Galliner popularitzat també amb el nom de mirador de Son Marroig, és un dels miradors més coneguts de Mallorca. Se situa a la dreta del camí que des de la carretera baixa a les cases. Permet gaudir de la vista més coneguda de la Foradada. Es va fer al costat del galliner de les cases. Consta de dues torretes semicirculars abocades al buit, amb bancs de pedra situats al costat de la paret de protecció. L’element paisatgístic més singular de Son Marroig és la península rocosa de la Foradada.