Raixa

Des de Sa Granja hauríem de tornar cap a Esporles, dirigir-nos per la Ma-112 cap a la carretera de Valldemossa. Quan hi arribem, a l’encreuament de s’Esgleieta, girarem primerament a l’esquerra, en direcció Valldemossa, però, immediatament, girarem a la dreta, direcció Palmanyola fins a arribar a la rotonda de la carretera de Sóller, Ma.-11. A menys d’un quilòmetre, direcció Sóller, observarem a mà esquerra el pannell indicatiu de la finca.

Les referències històriques de Raixa es perden en la nit de la història, quan degué de ser a alqueria o un rafal d’època islàmica. A la fi del segle XV Raixa era dels Safortesa-Tagamanent. El 1660 va comprar Raixa, Ramon Despuig i Rocabertí, comte de Montenegro. El personatge més destacat de Raixa va ser el cardenal Antoni Despuig i Dameto (1745-1813), qui va fer reformar les cases segons un estil classicista italianitzant, amb un bell jardí i un museu d’escultura. Després de 1910 una part de les peces van passar al fons del museu d’Història de la Ciutat (Castell de Bellver). La possessió es va vendre, el 2002, al Ministeri de Medi ambient i al Consell de Mallorca. El 3 de setembre de 2007, es va inaugurar la restauració de les cases, treball dirigit per l’arquitecte Lluís Alemany. actualment s’hi està acabant la restauració dels seus jardins.

El portal mostra dues torretes laterals, amb merlets, d’estil neogòtic que emmarquen l’arc de mig punt d’ingrés. L’escut que corona el portal mostra un àguila bicèfala i les armes del comte de Montenegro. S’accedeix a una ampla esplanada, configurada per un jardí amb un safareig. Aquest espai acull també l’estàtua del cardenal Despuig.

En el fons de l’esplanada s’aixeca la façana principal de les cases, amb alçat de tres plantes; el portal forà és d’arc de mig punt adovellat. Per una entrada amb sòl empedrat, accedim al complex arquitectònic de Raixa. A la dreta trobam el lateral de la capella, mentre que a l’esquerra hi ha un portal de llinda que dóna accés a una espaiosa sala rectangular, part de l’antic museu.

El pati és rectangular, amb un lledoner en el centre; destaca també un brocal octogonal. A la dreta presenta dos grans arcs rebaixats, sostinguts per un pilar octogonal; també trobem dos portals d’arc de mig punt oberts en el parament en talús, que és la part més antiga de les cases, del segle XVI. El portal més pròxim a la porxada acull el magatzem agrícola i el segon a l’esquerra de l’anterior, conté el dipòsit d’oli. El lateral oest, davant l’accés, acull la casa dels amos o arrendataris.

Sota els dos arcs rebaixats del lateral nord del pati, es troba el portal d’accés a la capella i l’escala que condueix a la planta noble, a més de la denominada cambra de la Beata Catalina Thomàs.

La capella presenta un portal de llinda, coronat per una claraboia circular. Té planta rectangular amb coberta de dos trams, el primer amb volta d’aresta i el segon, sobre l’altar, amb volta estavellada. En el primer tram, a l’esquerra, hi ha una tribuna des d’on els senyors escoltaven missa. El retaule és d’estil barroc, amb una pintura dedicada a la Coronació de la Verge, amb els motius de la lletania mariana que envolten la Immaculada i la Santíssima Trinitat; els laterals del retaule estan definits per sengles columnes corínties amb canó helicoïdal, mentre que la llinda superior mostra l’escut dels Despuig.

En el primer replà de l’escala que arrenca prop de la capella, hi ha el portal de l’habitació que, segons la tradició, va ocupar santa Catalina Tomàs quan va passar alguna temporada a Raixa, amb els Saforteza-Tagamanent, entorn de l’any 1550.

La façana sud presenta un alçat de quatre plantes. A la planta baixa, s’obrin cinc arcs rebaixats, que comuniquen amb antics estables. La segona planta, mostra una impressionant galeria que alinea deu arcs de mig punt, amb columnes toscanes, i amb una balustrada a la part inferior; dues torres sortints interrompen el mur i flanquegen l’arcada. En els extrems de la tercera planta, que acull les estades dels senyors, hi ha dues petites galeries sostingudes per quatre columnes. La golfa o porxo mostra dotze finestretes, on se situaven les habitacions del servei.

A la part nord de les cases es localitza l’accés al jardí superior. Just davant, apareix, impressionant, la famosa escala neoclàssica, un dels elements més destacats de la reforma del Cardenal. Consta de set trams, amb diferents escultures i elements ornamentals, com els lleons de la base, les quatre imatges de les muses, o diverses hidres, a més de canals d’aigua . Presidint, el déu Apol·lo, situat en el exedra superior. El conjunt està flanquejat per dues tires de frondosos xiprers que li donen un aire sublim, de gran caràcter.

Continuam cap a la dreta i ens trobarem amb un estany amb una estàtua d’un personatge mitològic. Després d’aquest hi ha la “casa en ruïnes”, culminació de l’ambient romàntic del jardí. També observarem la “casa de les pepes”, una caseta en miniatura dissenyada per jugar-hi les nines de la família; més a l’esquerra, després de passar per la part superior de l’escala classicista, arribam a l’estany o safareig de Raixa, que és un dels majors de Mallorca, com testimonien les seves mesures: 98 metres de longitud, 18 d’amplària i 7 de profunditat.

Des del safareig continuam pel camí superior. En primer lloc observam una gruta artificial. Després arribam al pavelló neoàrab que configura un palauet de dues plantes. El camí escala la Muntanyeta i, després d’una rotondeta que serveix de banc i de mirador, a l’esquerra apareix l’ermita, que consisteix en una capelleta coronada per una petita espadanya, i un portal de mig punt. El tram final de la pujada es fa més dura. La part superior està ocupada per un mirador amb bella panoràmica.