Recinte mural

El passeig pel recinte mural comença al principi del carrer de Sant Miquel, a l’altura de l’església de Santa Margalida, cantó carrer dels Oms. Recorrerem el carrer de Sant Miquel en direcció a la mar (Cort, Catedral, palau de l’Almudaina), aturant-nos en els punts que anirem indicant a través del discurs. Arribarem i passarem per la plaça Major, el carrer Colon, places de Cort i Santa Eulàlia.

Una vegada finalitzada la conquesta de Mallorca, el primer walí de Mallorca, Isam al-Jawlani, es va dedicar a la reconstrucció de la ciutat romana edificant posades, banys i mesquites, probablement per afavorir la immigració de musulmans des de la Península, que a l’establir-se a les illes, van influir intensament en el canvi de la societat mallorquina per fer-la cada vegada més semblant a l’Al-Andalus musulmà. Aquesta obra va suposar la substitució del primitiu recinte romà per una ciutat de planta completament distinta, segons models musulmans. Sembla que aquests es basen en un desenvolupament radial dels carrers, que parteixen d’un centre-origen, distant molt de la planificació reticular (hipodàmica) de les ciutats romanes. A Palma es presumeix un plànol reticular allà on s’afegiria l’ampliació musulmana. Posteriorment estan documentades dues ampliacions més: una duta a terme per Mubasir Nasir al-Dawla, que els pisans van destruir el 1115, i la segona i última, duta a terme durant l’època de Banu Ganiya, identificada amb el nucli urbà que van trobar els cristians el 1229.

Resulta convenient iniciar l’itinerari al costat de l’Església de Santa Margalida, actual parròquia castrense. A pocs metres de l’entrada a l’església i sobre la mateixa vorera es va col·locar en el seu moment una làpida que recorda la ubicació de la porta per on Jaume I va entrar a la ciutat el 31 de desembre de 1229, després de tres mesos de setge posant fi a la dominació musulmana de l’illa de Mayurqa.

La muralla de la ciutat va ser construïda a partir d’un projecte de finals del segle XI i presentava unes característiques constructives molt unitàries. Això permet observar les característiques de les portes de la ciutat tant a fotografies del moment de la demolició de les muralles, com contemplant la porta parcialment conservada a la Plaça de la Reina i que forma part d’aquest itinerari. Les torres se situaven a una distància aproximada de 35 metres una d’una altra. Una d’aquestes ha estat localitzada a l’illa limitada pels carrers de Sant Pere, Pólvora i la plaça de la Porta de Santa Catalina. Es tracta d’una torre de planta rectangular de 4,1 metres de costat, bastida amb tàpia amb cantons de pedra de marès, conservant restes de merlets.

La porta de Santa Margalida, Bâb al-Kahl en àrab, se situava en el punt topogràfic més alt de la ciutat. El seu emplaçament va ser triat expressament per fer-lo coincidir amb el de l’entrada de la sèquia de l’aigua de la “Font de la Vila” a la ciutat. No es conserva tal porta però se suposa, per testimoniatges com els dibuixos de Isasi de 1907, que la porta estava formada per un bloc de planta rectangular diferenciat del mur proper, amb túnel d’accés directe que en la seva part mitjana presentaria un arc subsidiari per albergar el rastell.
Continuant l’itinerari pel carrer de Sant Miquel pot observar-se com la línia de trapes de recollida d’aigües pluvials marquen encara avui el camí que seguia la sèquia principal, que per gravetat duia l’aigua fins al Palau de l’Almudaina.

L’església de Sant Miquel del mateix carrer se situa en el mateix solar que una de les mesquites de la ciutat, precisament aquella en la qual es va oficiar la primera missa després de l’ocupació de la ciutat per l’exèrcit feudal dirigit per Jaume I d’Aragó, ja que encara no s’havien construït temples cristians.

Com succeeix en moltes altres mesquites de la ciutat, en els seus voltants es trobaven un cementiri i uns banys.

Desconeixem l’emplaçament exacte de la necròpolis però algunes de les seves pedres sepulcrals amb inscripcions àrabs van ser utilitzades com material de construcció de la porta de Santa Margalida, molt danyada en el moment de la conquesta. Aquestes restes constitueixen la major part de la col·lecció d’epigrafia àrab del Museu de Mallorca.

Tampoc pot precisar-se l’emplaçament exacte dels banys, si bé, segons la documentació escrita, es trobaven al costat de l’església, en unes cases propietat de la família Bennàssar, que va ocupar també, després de la conquesta, les terres d’Alfàbia.

Continuarem pel carrer de Sant Miquel, conegut amb el nom de carrer de la Sèquia en època islàmica. En aquell moment era una via flanquejada per botigues i tallers que unia el centre de la ciutat amb les carreteres de Valldemossa i Bunyola. En els diferents mercats de ciutat es venia carn, hortalisses, plata, carbó, ceràmica (utilitària i de luxe, amb la tècnica de verd i manganès, i reflex metàl·lic, que després van utilitzar els cristians), sabates d’espart, etc.

Avançant cap a la Plaça Major trobam a l’esquerra alguns carrers estrets: Moliners, Can Gater, Can Tamoner… el traçat del qual segueix una corba molt pronunciada. Aquest traçat ens indica com aquests carrers, l’amplària dels quals no ha variat des de l’Edat Mitjana, es van traçar seguint les corbes de nivell que permetrien situar els diferents brancs de la sèquia de la ciutat. La Plaça Major i el carrer Colon obeeixen a reformes urbanes del segle XIX que van alterar totalment l’aspecte original de la zona.

Les places de Cort i Santa Eulàlia són mostra d’un ampli espai lliure públic que separava la zona urbana edificada dels murs de l’antiga ciutat romana de Palma.

Aquesta muralla va continuar en ús fins al moment de la conquesta de 1229 i en època islàmica tancava l’alcassaba o almudaina de la ciutat. Aquest terme, almudaina, que significa ciutadella, definia la ciutat administrativa, de residència de funcionaris i càrrecs relacionats amb l’Estat islàmic. Restes d’aquesta muralla són visibles encara en el carrer Almudaina i en el jardí del Palau Episcopal.

L’espai públic al que anteriorment fèiem referència s’utilitzava com hort i estava parcialment ocupat per una gran necròpolis que s’estenia des del solar dels actuals edificis del darrere de l’Ajuntament de Palma fins a meitat de la carrer Argenteria.

El solar de l’església de Santa Eulàlia no correspon al de cap mesquita, si bé n’hi havia una a la zona, a l’antic carrer de la Ferreria dels Llums, i, per tant , més propera a la plaça de Cort.