Sa Granja

Situada en el terme municipal d’Esporles, s’hi arriba per la carretera Ma-1040 . Es localitza a la sortida del poble en direcció a Banyalbufar a uns 2,5 Km. L’entrada es troba ben senyalitzada.

Les cases de Sa Granja es localitzen en el solar d’un edifici molt antic, afavorit per l’abundant presència d’aigua. La primera referència que tenim de l’ocupació d’aquest lloc es relaciona amb l’alqueria musulmana anomenada Alpic. En la repartició produïda arran de la conquesta catalana de Jaume I, aquestes terres van correspondre al comte del Rosselló, Nuno Sanç. Poc temps després, l’any 1233 , aquest la donà a l’ordre religiosa cisterciense .

Els monjos del Cister van ocupar poc temps l’antiga alqueria Alpic, ja que l’any 1239 es van instal·lar en el lloc posteriorment denominat “Real Vella” a l’actual possessió de Son Cabrer (Palma) i, el 1266 van fundar el monestir de la Real. Amb aquests trasllats, l’antiga alqueria Alpic es va convertir en granja destinada a activitats agrícoles, el que ens explica el nom actual de sa Granja; llavors es va intensificar l’aprofitament de l’aigua, provinent de l’actual Font Major, denominada en aquell temps la Font de Déu, el control de la qual va produir conflictes entre la gent de la vila de Esporles.

L’any 1444 el monestir de la Real va establir la possessió a Gregori Joan, també propietari de la possessió de Planici, mitjançant un contracte d’enfiteusis, a canvi del pagament d’una renda anual. En el segle XVI va passar a la família Vida i en el segle XVII va passar a ser propietària la família Fortuny fins avançat el XX. Actualment, des dels anys 60, i després d’un nou canvi de propietat, funciona com casa-museu. En ella es poden visitar les diferents estades i la seva col·lecció etnològica (eines i objectes tradicionals).

Les cases presenten una planta complexa i irregular, resultant dels annexos incorporats amb el pas del temps. La façana principal presenta un alçat de tres plantes amb finestres simètriques i portal forà d’arc de mig punt adovellat. Corona el portal un escut barroc amb les armes de Ramon Fortuny de Ruesta i Gual.

El vestíbul té dos trams amb sostre de bigues, separats per dos arcs escarsers emmarcats per pilastres jòniques. A la part de la dreta del primer tram, es troba la capella; té portal de llinda i mostra un sòl amb rajoles que dissenyen rombes verds; presideix l’estada un petit retaule barroc amb una pintura dedicada a la Sagrada Família. El pati és de planta quadrangular i apareix empedrada, amb una font octogonal al mig , amb vegetació. Aquest pati reparteix les estades del nucli principal de les cases. El lateral del nord enllaça la façana amb el cos sud-oriental i presenta una interessant lògia de nou arcs de mig punt, amb columnes jòniques i balustrada. En el fons hi ha un arc rebaixat amb volta d’aresta i l’escala que puja al pis noble.

Entre les nombroses estades destinades a activitats econòmiques tradicionals, cal destacar el celler (celler), el molí de santg (tracció animal) i la bugaderia. La tafona que ocupa una gran sala rectangular, apareix mecanitzada, amb engranatges relativament moderns, amb premsa de moldre l’oliva mecànica i amb dues premses hidràuliques, així com dos graners d’arc de mig punt i volta de canó.

Entre les estades d’habitatge, destacam diverses sales d’estar, el gran menjador, amb dues jàsseres a la coberta, una curiosa sala de joc, un petit teatre i les habitacions (dormitoris) amb llits amb dosser; també hi ha diverses cuines, en una de les quals podem contemplar un molí de farina de mà. Es conserven alguns graners d’arc de mig punt i volta de canó, considerats en ocasions com restes de cel·les de l’antic monestir. Un dels estables ha estat habilitat com “sala de tortures”.

Dels exteriors, destaquen els jardins. El jardí superior és d’estil classicista italianitzant, amb un molí d’aigua integrat en el conjunt, adaptat a manera de gruta, i una estàtua d’Apol·lo. La font mostra la imatge d’un nin jugant amb un peix. El jardí inferior compta amb una impressionant font amb brollador.