Sa Pobla: centre

Des de Pollença ens dirigirem per la carretera de Palma fins a la rotonda del final de la autovia Palma-Sa Pobla/Ma. 13 i agafarem la carretera que condueix directament a Sa Pobla.

Els veïns de la població, segurament acoquinats per la sort que havia corregut Pollença, van acceptar l’oferta de perdó del virrei realitzada el 31 d’octubre. Quan aquest s’hi va presentar amb el seu exèrcit, va ser rebut únicament per dos homes i un sacerdot amb un crucifix. El visitant actual pot imaginar la sensació que devien oferir aquests carrers i les planícies de la Marjal pràcticament desertes.

El virrei va oferir la mateixa oferta de perdó a la vila de Muro però, pel que sembla, l’emissari va ser interceptat pels homes de Joanot Colom abans de poder donar a conèixer la proposta.

El dia 3 de novembre, un exèrcit agermanat, d’uns tres mil d’homes, i capitanejat per Colom, va partir de Muro amb la intenció d’atacar a les forces imperials. El xoc, que va tenir lloc a Son Fornari, va evidenciar tant els errors tàctics dels agermanats com la situació d’inferioritat que es trobaven –que no eren altra cosa que artesans i camperols armats— davant un exèrcit professional i ben proveït. El resultat: una derrota tan estrepitosa que els agermanats van perdre una tercera part dels seus efectius –uns mil homes—, tant en el camp de batalla com en la seva fugida desesperada cap a Muro, que es va salvar del saqueig per la pesta que s’havia desencadenat a la població.

Les matances de Pollença i Sa Pobla van convèncer als agermanats de les poblacions properes de la impossibilitat de plantar cara a un exèrcit professional, pel que els representants d’Inca i Binissalem es van apressar a oferir la seva rendició. Al dia següent, l’exèrcit reial va partir cap a Inca –d’on eren naturals agermanats tan significatius com Blai Reixac i Pau Casesnoves— deixant, com rastre del seu pas, penjats i restes d’homes trossejats al arbres que, en paraules de l’historiador José María Quadrado, “van servir de forca per als presoners”.