Sant Rafel de sa Creu

L’itinerari s’inicia abandonant la ciutat d’Eivissa en direcció a Sant Antoni de Portmany, a set quilòmetres, s’arriba al poble de Sant Rafel, on es troba l’església que dóna nom al poble.

Com qüestió general referida a totes les esglésies rurals val a dir que la seva construcció parteix d’una nau de planta rectangular, a partir de la qual es realitzen diferents agregacions com espais porticats, patis d’entrada, cases parroquials i capelles. Les primitives esglésies construïdes després de la conquesta catalana presenten uns trets molt influenciats pel caràcter defensiu que havien d’assumir els temples. Les esglésies del segle XVIII no es troben marcades per aquest imperatiu però, a pesar d’això, s’integren dins el conjunt constituït per les esglésies precedents. No pot parlar-se d’un estil històric clar i rotund en aquestes esglésies, però si que es troben presents reminiscències, més o menys subtils, de les èpoques que van ser erigides.

No queda clar quan es van iniciar les obres de l’església de Sant Rafel de sa Creu. Dugueren a la disputa entre dues famílies per la ubicació del temple, però cap a 1795 ja estava finalitzada perquè el bisbe Climent Llocer, quan va arribar a Eivissa en aquest any, va dir que era l’únic temple nou que s’havia finalitzat. Posseeix dos pòrtics construïts el 1877 (a l’empedrat es troba aquesta data). En una de les bigues del pòrtic apareix la data de l863 any que aquest hagué de construir-se. El porxet que es troba davant de la porta del temple és posterior i no havia d’estar previst, ja que gairebé no permet veure el nínxol amb la imatge del sant. El campanar va sofrir diverses transformacions en el segle XX. L’aspecte actual del temple es deu a la reforma efectuada el 1956.

El seu interior segueix l’esquema d’una nau única, amb la capella fons del Sant Crist adossada en el costat de l’Evangeli (esquerra). Per la senzillesa de les seves formes i la bellesa del seu entorn, aquesta parròquia és una de les més belles de tota Eivissa.