Santa Gertrudis de Fruitera, Sant Llorenç de Balàfia i Sant Carles de Peralta

Des de Sant Mateu una carretera ens condueix a Santa Gertrudis de Fruitera. La construcció d’aquesta església va tenir lloc el 1786 i va ser finalitzada el 1796. El pòrticd’entrada i l’actual espadanya es realitzaren amb posterioritat. La campana de l’església, realitzada a Barcelona, presenta la inscripció “Die ac nocte non cessabo laudare nomen Domini MDCCCXCIX” (“Ni de dia ni de nit deixaré de lloar el nom del Senyor 1899”). Posseeix una configuració atípica dins de la sèrie d’esglésies rurals eivissenques, ja que pareix més una casa pagesa que un temple. A més, resulta singular l’ocupació del color i la grandària proporcionalment gran de l’espadanya. En el seu interior posseeix també una nau única, amb un pòrtic davanter amb les típiques tres creus de les esglésies d’Eivissa . En el costat de l’Evangeli se situen la capella fonda i la capella del Roser.

A pocs minuts de Santa Gertrudis, ens trobam Sant Llorenç de Balàfia, l’església que va ser finalitzada el l797 i que es troba propera al nucli de Balàfia, conjunt arquitectònic exemple d’arquitectura rural tradicional, que ha de ser visitat encara que suposi desviar-se lleugerament de la ruta. Aquí trobarem una agrupació de cinc cases pageses amb dues torres de defensa. És un conjunt de gran valor arquitectònic, tant per l’interès que presenta cadascuna de les cases, com per la manera que s’agrupen, el que les duu a constituir-se com un autèntic poblat, sense perjudici de la independència de cada casa. La presència de les torres troba la seva explicació en el fet que Balàfia era una comarca rica i ben poblada que sovint era objectiu de les incursions que realitzaven els pirates a les costes de a l’illa. Per les seves característiques, el poblat de Balàfia és un cas únic a Eivissa. De nord a sud, les diferents cases són: can Fornàs, can Marès, can Vicent Ferrer, can Pere de na Bet i can Bellmunt. El terme “Balàfia” significa “fonts saludables” i es refereix tal vegada a l’existència d’una font als voltants. El primer habitatge que trobam és can Pere Mosson, amb una alta torre defensiva i una font amb un molí d’època romana utilitzat com pila d’aigua. A continuació es troba el conjunt de cases pageses, amb dues torres de defensa que testifiquen el perill que corrien els seus habitants amb els desembarcaments de pirates turcs i berberiscs, que arribaven fins a l’interior de a l’illa en el curs de les seves presses. Encara poden veure’s a molts llocs de l’illa unes creus pintades en la paret, un costum ancestral que tenia per finalitat allunyar la s influència de bruixots i esperits dolents. Entre els habitatges transcorren uns estrets carrerons i es poden veure uns forns de pa de gran bellesa.

Des de Sant Llorenç és necessari prendre la carretera que va des d’Eivissa a Santa Eulàlia, que continua cap a Sant Joan i que ens durà fins al poble de Sant Carles de Peralta. L’església es va començar a construir l’any 1785, però no se sap amb certesa quan van acabar les obres. El pòrtic, la casa rectoral i l’espadanya van ser construïdes més tard. A finals dels anys noranta va ser objecte d’una rehabilitació.