Ses Carasses

Seguim pel carrer de l’Estudi General fins a arribar al carrer del Palau Reial. Quan hi arribem veurem les escales de la Costa de la Seu. Les recorrem fins al final, arribant a la plaça de la Reina. En aquest punt giram a la dreta pel Passeig del Born i a la meitat d’aquest a l’esquerra pel carrer de Sant Feliu, i en el número 10 (costat dret) ens trobarem amb el casal.

La casa també és coneguda com Can Pavesi o Can Belloto. El seu nom popular fa referència a dos dels seus propietaris, el jurista genovès Joan Francesc Pavesi, que la va guanyar en un plet, i Domenico Belloto, mercader enriquit amb el comerç de blat. És un bon model de façana manierista, amb influències genoveses, realitzada en una data anterior a 1620. Els brancals de portes i finestres es configuren en forma de columnes encoixinades de clara tendència renaixentista. Són a més destacables les màscares monstruoses i la cara que treu la llengua als transeünts, i que, sens dubte, van donar lloc al nom popular de la casa i a tota el carrer de Sant Feliu, durant molt temps coneguda també amb el nom popular del carrer de Ses Carasses. Aquestes cares semblen inspirades en el tractament iconogràfic del palau Zuccaro de Roma. Sota l’escut dels Pavesi i sobre la cara principal es pot observar la inscripció EUNDO, que ha estat objecte de controvertides interpretacions. Una primera interpretació relaciona el missatge epigràfic amb l’origen estranger i viatger del propietari. Una segona versió planteja el caràcter esquerp del nou senyor i les desavinences amb els veïns. Una tercera interpretació dóna a la paraula EUNDO un sentit imperatiu, equivalent a “ves-te’n, marxa’t” en referència a l’antic propietari de la casa, perdedor del plet, i que pot relacionar-se a més amb el signe de befa de la cara amb la llengua treta i les armes dels Pavesi, triomfants. Però al cap i a la fi, no té perquè anar més enllà d’una ornamentació concordant amb les modes de principis del segle XVII.