S’Illot

Arribar a aquest poblat és molt fàcil perquè es troba dins d el nucli urbà de S ‘Illot. Per a arribar-hi des de Sa Gruta seguirem per la mateixa carretera uns 1,2 quilòmetres i arribarem a una rotonda. Hem de prendre la primera sortida en direcció s’Illot i seguir sense abandonar-la durant 1,5 quilòmetres. Trobarem aquest poblat gairebé a la vora de la mar i envoltat d’hotels.

Crida l’atenció la mida ciclopi de les pedres de la muralla de més de 2 metres d’altura i 4 o 5 tones de pes. Un dels fets més cridaners d’aquest poblat és que la muralla no envolta tot el poblat, sinó gairebé la meitat. Això ha donat motiu a diferents tesis per explicar-ho, entre les quals se citen que el poblat va ser abandonat abans d’acabar-lo o que, directament, va ser dissenyat d’aquesta manera, estalviant-se uns metres aprofitant les parets exteriors de grans habitacions. Una vegada en el seu interior ens dirigirem cap a la gran torre central, sens dubte l’epicentre del poblat, però del que tampoc sabem gran cosa, a pesar d’haver estat excavat en els anys seixanta per una universitat alemanya. Quan miram cap al fons d’aquesta torre podem veure les restes d’una construcció anterior, segurament pretalaiòtica, que fou aprofitada per aixecar la torre talaiòtica. Adossades a la torre podem veure diverses habitacions en forma de ronyó, que, aquestes sí sabem que eren on van viure els talaiòtics. Cada cabanya tenia vàries habitacions i una llar, i quan es va fer l’excavació, es recolliren moltes restes ceràmiques, morters de pedra i d’altres estris quotidians. També ens hem de fixar en un pou que s’obri a l’interior de l’habitació que està situada més al nord, que és la boca d’una àmplia cova que s’estén per davall de la torre central i que té un petit llac d’aigua dolça. Segurament aquest va ser el motiu que els talaiòtics triassin aquest lloc per aixecar el poblat. Finalment, descendint de la torre central podem observar dos santuaris amb la seva característica planta quadrada amb un absis.
Curiosament, la direcció de les seves façanes es troben mirant una la sortida del sol en el solstici d’estiu i l’altra a la posta del sol en el solstici d’hivern. I en cadascuna de les dues direccions, a un parell de quilòmetres , es troba un túmul: Sa Gruta cap al sud, i Punta de n’Amer cap al nord. Després de la seva ocupació talaiòtica el poblat es va abandonar i, malgrat alguna troballa bizantina, va romandre d’aquesta manera fins al present.