Situació socioeconòmica de Sóller en els segles XIX i XX

El municipi de Sóller pren el seu nom del topònim d’origen àrab Sûlyâr. Es troba en una profunda vall en la Serra de Tramuntana, molt fèrtil i amb abundància d’aigua per al cultiu d’hortes i arbres fruiters, especialment els cítrics (tarongers). A causa del seu entorn muntanyenc, va estar aïllat durant molt temps, sent la mar la seva única via de comunicació.

Entre 1820 i 1870 Sóller va conèixer un important creixement econòmic gràcies al seu desenvolupament agrícola i comercial, basat en el cultiu de l’olivera i dels arbres fruiters, a més de la indústria del cotó. No obstant això, a finals del segle XIX es va produir un moviment migratori, especialment per la crisi del comerç de taronges en la dècada dels 60 i, més tard, el 1891, la plaga de la fil·loxera va agreujar la situació agrícola, unit tot això a la pèrdua de les últimes colònies americanes el 1898, que van afectar a aquest comerç. El 1899, 1566 persones havien emigrat a França, Suïssa, Bèlgica, Amèrica… d’una població 9972 habitants. Gràcies a això, els sollerics entraren en contacte amb Europa, amb les seves noves mentalitats i corrents, com el Art Nouveau, en el cas que ens ocupa, i, posteriorment, l’Art Decó.

A la tornada dels emigrats s’inicia una nova etapa de prosperitat que va des de 1920 a 1940, caracteritzada pel progrés tècnic i comercial, reflectit en la implantació del primer ferrocarril a l’illa, el 1912, amb un túnel de 3 quilòmetres.