Sóller

En la vall de Sóller els bandolers formaven part del paisatge. Així, per exemple, quan va succeir la invasió dels pirates nord-africans el 1561 (donant lloc a Les Valentes Dones), uns bandolers van atacar als corsaris amb els seus cans. La seva feta els va valer que fossin perdonats pel rei Felip II.

Sóller va ser a finals del segle XVI un dels llocs amb major incidència de bandolers. Les quadrilles servien a les famílies Torrelles i Puigdorfiles, antecedents dels Canamunt i els Canavall. A Sóller, el cap dels Torrelles era Mn. Antoni Puigderós, qui s’havia casat amb una dona aristocràtica del llinatge Axeló. El cap dels Puigdorfila era Mn. Joan de Santacília, senyor d’Alfàbia.

Els enfrontaments armats es van iniciar el 1572 quan els bandolers al servei dels Puigdorfila van atacar alguns membres dels Torrella i es van apoderar d’un ca que era propietat de Mn. Puigderós. Des d’aquells moments la vila es va convertir en un camp de batalla, com en el carrer de Sa Lluna, així com les seves possessions més importants i els camins que la comunicaven amb la capital.

Prop de l’Església, formant part d’una fortificació, existia una torre de defensa. En ella se situava la presó de la vila i a ella va ser conduït el nebot de Mn. Puigderós, el cavaller Mn. Francesc Axeló. Una matinada, amb l’excusa que havia d’orinar, va ser conduït a la part superior de la torre. Des d’allà es va llançar al buit i el van rebre una sèrie de sacerdots que el van dur immediatament a l’interior de l’església on no poguessin capturar-lo.

Malgrat tot, Mn. Francesc Axeló va ser capturat de nou i executat. Aquestes quadrilles de bandolers van ser les darreres que van usar com armes –terribles- els anomenats cans d’ajuda. Aquesta raça de cans havia estat creada per capturar persones i grans animals. Van ser emprats com armes terribles pels bandolers fins que a finls del segle XVI que es va ordenar el seu control i extinció.