Son Corró

A la carretera que surt de Costitx cap a Sencelles, a l’altura del Km 2,8 de la carretera, cal anar mirant a la dreta. L’accés al jaciment està molt ben indicat amb pannells. A uns 100 metres de la carretera podrem veure les columnes del santuari. No cal travessar el sembrat. Seguint uns 300 metres trobarem a la dreta una petita entrada on es podrà deixar el vehicle, i des d’aquí cal seguir un camí que surt i que ens durà al santuari.

Una recent i polèmica reconstrucció ho representa com un edifici de planta rectangular i 3 naus separades per columnes, però altres investigadors sostenen que no hi havia aquestes columnes, sinó pilars rituals monolítics que van aparèixer en desordre i no alineats com a l’actualitat.

Va Ser descobert l’any 1894, quan el pagès, al llaurar la terra, va ensopegar amb tres caps de toro, de bronze, el major pesava 38 quilos. Al lloc aviat van acudir-hi erudits que van promoure una recol·lecta popular per pagar les 3 .500 pessetes que demanava el descobridor, però no es va trobar l’adequat eco. Quan ja gairebé estaven en camí del Louvre, per fi es va poder persuadir la reina Isabel II i a Cánovas del Castell perquè compressin les testes, raó per la qual ara es troben en el Museu Arqueològic Nacional, a Madrid.

Molt s’ha discutit sobre la funció d’aquests caps de toro, encara que possiblement eren símbols de divinitats associades a la ramaderia, a la fecunditat o a la guerra. També es discuteix sobre el seu origen: si van ser fabricades a l’illa pels baleàrics o importades de centres més refinats. De moment no hi ha proves que els baleàrics arribessin a tan alt nivell tècnic, però podria haver sorpreses.

Al costat dels caps, es van trobar diverses banyes de toro, un ceptre rematat per una coloma, discos de bronze, banyes de cabra, ullals de porc, restes dels festins rituals que s’hi celebraven.

Encara que a primera vista el santuari es troba aïllat a la meitat del camp, no era així en la prehistòria. Devora hi ha les restes d’un talaiot circular i, una mica més lluny,un altre de quadrat. Si tenim en compte que es troba, a més en el punt intermedi entre tres poblats, podem pensar que el lloc va ser, durant tot el primer mil·lenni cC, un lloc ritual de diverses comunitats.