Son Real. Cementeri dels Fenicis

Cada poblat talaiòtic tenia una gran cova d’enterrament per als seus notables, excepte el poblat de Son Real, situat sota les cases del mateix nom, a Santa Margalida, recentment adquirides pel govern Balear. Aquest poblat disposava d’un cementiri únic: avui denominat “Cementiri des Fenicis”. En lloc d’amagar-se en coves, van voler mostrar als visitants i veïns els seus mausoleus que imitaven, en petit, els talaiots quadrats i rodons que havien estat el senyal identificatiu de la seva comunitat. Aquesta originalitat ha fet pensar a alguns arqueòlegs que es tractava d’un cementiri de prínceps de tota l’illa.

Per a anar a aquest jaciment cal partir del torrent de Son Bauló, a l’extrem oriental de Can Picafort i caminar per la costa cap a l’est, una mitja hora. També s’hi arribar des de les cases de Son Real. El passeig, por una platja verge en el primer cas, i per una pineda, en el segon, no cansarà a ningú; no té tampoc cap risc de pèrdua. Gairebé 80 tombes ens sorprendran i originàriament encara n’hi havia més, fins que la mar les va destruir, segons es pot veure en les marques que han deixat en les roques prop de la mar.

Hi ha diversos tipus: les més grans són les més antigues, les quals imiten talaiots quadrats i rodons. Altres imiten santuaris o navetes i per això se les sol denominar “micronavetes”.

A les parets de moltes tombes hi ha petites finestres. No se sap quina era la seva funció, però podien ser entrades de llum o d’ofrenes dipositades de tant en tant. Crida l’atenció que les orientacions de les tombes i les finestres siguin constants, en un eix sud-est-nord-oest, o bé, en menor mesura, a la perpendicular.

La necròpolis va ser excavada en els anys cinquanta del passat segle i, més recentment, en els noranta, i els resultats donats a conèixer en monografies molt acurades. Així coneixem que la necròpolis va començar sobre el segle VI aC i va estar en ús fins a la conquesta romana. També sabem que els enterrats, al començament, eren més homes que dones, amb tendència a equilibrar la proporció al llarg dels segles i que l’esperança de vida mitjana no superava els 34 anys. En una de les tombes, coneguda com la tomba del guerrer, es va trobar el cadàver d’un home amb un ca i com parament una espasa, un passador per a ell i atuells, però en la majoria de tombes hi havia molts enterrats, regirats amb un aixovar de joies i armes, de bronze i ferro.

També es van trobar dos cranis trepanats, o sigui, perforats en viu, un d’ells amb 4 orificis. A pesar de fer aquestes perforacions amb un trepant de pedra, hi ha constància que, en ocasionis, sobrevivien a l’operació.

Si la vostra visita a Son Real es fa a l’estiu , podeu intentar acostar-vos al veí illot des Porros, que és la continuació de la necròpolis. Aquí trobareu tres cambres circulars parcialment excavades a la roca que també van servir per enterraments col·lectius (230 persones d’ambdós sexes) al final de la cultura baleàrica. Anteriors a aquestes cambres, també es van trobar restes d’algunes sepultures del segon mil·lenni a C, el que prova que el lloc va ser, des de la més primerenca ocupació humana, un lloc funerari.

Tornant a terra ferma, encara podem visitar dues coves artificials que es troben als voltants .

En canvi, avui ja no es pot veure el santuari de la Punta des Patró, tapat d’arena, immediat a l’Illot des Porros, i excavat recentment per a evitar la seva completa destrucció per la mar i el vandalisme. En qualsevol cas, tot junt constitueix una autèntica ciutat protohistòrica dels morts.