Teatre Principal

Seguim pel carrer de Sant Bartomeu i gairebé arribant al final, giram a l’esquerra baixant per l’estret carrer escalonat denominat la Costa d’en Berga. El carreró acaba en el carrer de la Riera. Giram a la dreta, i ens trobarem la gran façana rematada pel frontó triangular del Teatre Principal, en el número 7.

Aquesta obra s’engloba en la tendència classicista del segle XIX, també anomenat “Revival clàssic”. Ocupa el solar de l’antic edifici de la Casa de les Comèdies, inaugurat el 1662 i derruït el 1854. El nou teatre es va construir entre 1854 i 1857, sota la direcció d’Antoni Sureda. Set mesos després de la inauguració, un incendi va destruir l’edifici. La restauració va començar immediatament, amb els mateixos autors i criteris que en la primera construcció, reinaugurant-se el 1860. Posteriorment, el 1895 es va realitzar altra reforma, consistent en l’afegiment d’un altre pis al cos central de la façana.

La façana actua realment com una pantalla sense correspondència amb la planta, i es distribueix en tres cossos, el central de major importància pel tractament decoratiu. Consta de tres pisos rematats per un frontó triangular a l’estil dels temples de l’Antiguitat clàssica, decorat amb relleus de temàtica mitològica, les set muses, obra de Ricardo Anckermann. El pis inferior té tres portals amb arc de mig punt, el primer pis té una filada de vuit columnes jòniques i el segon de columnes corínties. Les columnes dòriques apareixen a la dreta, en la zona de l’accés principal. Aquesta superposició d’ordres recorda exemples como el Coliseu de Roma o l’interior del Partenó a Atenes.
Destaca de l’interior la decoració pictòrica de la coberta, obra de Fèlix Cagé, en el qual es representa a déu Helis, sobre una quadriga de cavalls blancs, envoltat de representacions al·legòriques del teatre, la música i la dansa.