Teatre

En tercer lloc, es pot visitar el teatre, construït a final del segle I dC als afores de la ciutat romana.

La política de romanització dels pobles conquerits va comportar la inclusió d’edificis de caràcter lúdic en les noves ciutats, edificant-se teatres, amfiteatres i circs. El teatre romà és una derivació de l’edifici grec, especialment dels grans teatres hel·lenístics, però va comportar importants diferències com l’aixecament de l’edifici sobre galeries voltades, encara que en el cas de Pollèntia segueix la premissa grega. Al principi, aquestes edificacions eren de fusta i es muntaven i desmuntaven en els llocs on s’anava a celebrar la representació. No obstant això, a partir del s. I aC van començar a construir-se amb carreus i formigó.

Concretament, el teatre de Pollèntia és un espai de planta semicircular, amb una capacitat al voltant de les 2.000 persones i un diàmetre de 35-40 metres. Es tracta d’un teatre a l’estil grec i no romà doncs s’aprofita el pendent natural d’un petit turó en el qual es van tallant les fileres de seients. En la seva estructura es distingeixen tres àmbits funcionals: graderies, orquestra i escena. Les graderies (o cavea) semicirculars, amb escales radials per a la circulació d’espectadors, que es dividien en tres parts: la prima cavea era la més propera a l’escena, en el centre hi havia la media cavea, i la part superior del teatre es denominava summa cavea. El desmantellament sofert al llarg dels segles ha fet que només s’apreciïn sis fileres de seients, si bé a principis del segle XIX se’n distingien onze. En segon lloc, s’aprecia l’orquestra (orchestra), situada entre les graderies i l’escena, de planta semicircular, que acollia als alts magistrats i als notables de la ciutat. Finalment, es troba l’escena (scaena), rectangular, totalment excavada en la roca i un poc més elevada que l’orquestra. Es conserva també el prosceni, espai pròpiament destinat a la funció, amb cinc forats per a encaixar pilars de fusta. Potser després del prosceni es va situar un gran mur de fusta, la scaena frons (front escènic) en lloc del doble ordre de columnes superposades que abunda en altres teatres d’època romana. Cal comentar que els teatres romans podien cobrir-se amb tendals per protegir als espectadors de les vicissituds meteorològiques.