Torre de Canyamel

Tornam a la Ma.-15 i, poc després, ens desviarem a la dreta per la carretera cap a Canyamel, la Ma.-4042. Passarem per una rotonda. Agafarem la segona sortida i a uns 900 metres veurem a l’esquerra la torre de Canyamel.

És una construcció fortificada que data del segle XIII, possiblement aixecada en el solar d’una antiga torre islàmica; llavors es denominava torre de Montsó, nom que provenia de Pere de Montsó, propietari de la finca després de la conquesta del rei Jaume I. El casal fortificat va ser utilitzat també com torre de vigilància i defensa. Constituïa el centre d’una extensa possessió i, amb el pas del temps, s’afegiren altres dependències. El nom actual de la torre, Canyamel, prové de la concessió que va fer al rei Joan II l’any 1468 per a la plantació i explotació de la canya de sucre. El 1500 la torre i la finca de Canyamel van passar a les mans de la família Vilallonga. A finals del segle XIX, els Vilallonga-Escalada van vendre la possessió a Pere Font dels Olors; la filla i hereva d’aquest, Joana Font dels Olors i Olesa es va casar amb Pere Morell l’any 1908 , els hereus del qual encara la posseeixen. A mitjan segle XX la torre va ser restaurada, baix la direcció de l’arquitecte Josep Ferragut.

Estructuralment, la torre té planta quadrada, de 16 ‘5 m de costat i amb base de 265 m2 de superfície. L’alçat arriba a 16 metres d’altura i es divideix en tres plantes. La imatge exterior mostra finestres de mig punt, espitlleres, i matacans, i també una rematada emmerlatada, de grans dimensions i amb definició arrodonida. En els cantons, per donar més consistència a l’edifici, hi ha carreus de pedra arenosa. El portal d’entrada se situa en el lateral sud, i és d’arc de mig punt adovellat; a l’esquerra hi ha un portal d’arc de mig punt encegat. Completen la façana principal una finestra d’arc de mig punt, gran, i dues de més petites d’arc rebaixat, a més de mènsules, matacans i un rellotge de sol. Quant als matacans, cal destacar la gran abundància d’aquest: tres per cada superfície de mur, a més de l’existència dels singulars matacans angulars. El lateral est mostra tres finestres d’arc de mig punt. El lateral nord té una gran finestra, amb un gran matacà, i, dues, dues finestretes d’arc de mig punt. El lateral de ponent mostra quatre finestres, una a la planta baixa i les altres en el primer pis; hi ha també un rellotge de sol i diverses espitlleres.

A l’interior, la primera planta presenta un gran espai separat per dos murs paral·lels a la façana principal; a cada parament s’obrin dos grans arcs diafragmes, amb tres naus transversals i dues longitudinals, que configuren sis trams amb les respectives voltes d’aresta amb coberta. La segona planta repeteix l’estructura de la primera. La tercera plata presenta una terrassa envoltada de merlets, amb un caminet de ronda que recor tot el perímetre; la part central acull la torre superior, de menor superfície; apareix també coronada de merlets de forma piramidal.