Torre del Palau Reial, Manacor

Ens dirigirem cap al nucli urbà de Manacor per la Ma.-14 des de la carretera de Cales de Mallorca. Giram a la dreta per l’avinguda del Torrent. En la rotonda prenem la segona sortida pel carrer del folklorista Antoni Galmés. Seguim per la plaça del Cos i arribarem a la plaça del Rector Rubí, on en el pati interior de la casa núm. 7 es troba la torre, prop de l’església parroquial dels Dolors.

El palau va ser manat construir a principi s de l segle XIV per Jaume II que va posar les obres sota les ordres de Pere Cornell. El 1300 el rei comprà, per sis lliures, les cases de Pere Carnisser i de la seva dona Gueraua per iniciar les obres. Sembla que el 1323 ja s’havia a acabat la construcció, encara que es documenten noves obres al llarg del mateix segle. En la segona meitat del segle XV, el palau va ser cedit a Joan Ballester; l’any 1707 va passar de la família Ballester als Orlandis. El 1789 J. de Berard ho ressenya com «una casa, antic palau dels reis de Mallorca, que li ha quedat el nom de palao, corromput de palau (sic), i ho posseeixen els senyors Orlandis de Palma» (Berard, 138). En el segle XIX va passar a diversos propietaris i es van enderrocar parcialment les antigues construccions reials.

Així consta en els llibres d’Hipoteques del Registre de la Propietat que el 1811 Don Pere Orlandis establia -venia en porcions a particulars- l’Illeta del Palau. Ja en el segle XX, una part important de l’antic palau era de la societat denominada Lliga Agrària Manacorense. Actualment, la torre es troba situada dins del recinte d’un edifici, fins fa pocs anys era destinat a la fabricació de perles, i ha estat reformada recentment.

No coneixem l’estructura del palau, ja que actualment sols es conserva una torre. Segons GEM (X, 106), el palau «va seguir un esquema semblant al d’altres palaus rurals que el rei va fer construir a Mallorca. Tenia dependències organitzades entorn d’un pati interior i a la torre es disposava la cambra reial». La torre presenta planta quadrada, alçat dividit en tres cossos i rematada amb merlets; el portal d’accés és d’arc de mig punt i té a la part superior dues finestres també de mig punt, una per cada pis. A la part alta hi ha una sèrie de sageteres o espitlleres, quatre en els laterals llargs i tres en els curts.