Torre dels Enagistes, Manacor

Iniciarem la ruta per aquest edifici que alberga el Museu d’Història de Manacor. Es troba a la sortida de Manacor en direcció a Cales de Mallorca, en el Km 1,5 aproximadament del centre del municipi. Es pot accedir-hi des de Felanitx, des de la carretera de Porto Cristo i des de les rotondes de Manacor que enllacen amb la carretera de Palma-Artà (Ma.-15).

La Torre dels Enagistes constituïa el centre de la cavalleria de la Torre, que ocupava els terrenys de l’antiga alqueria islàmica Ancrad, que va ser donada per Nuno Sanç a Pelai Uniç.

La construcció constitueix un dels millors exemplars de l’arquitectura gòtica civil situada a l’àrea rural de Mallorca. Té una base del segle XIV, que va ser ampliada cap a finals del segle XV. Va ser projectada com casal senyorial de la família Nuniç, importants cavallers del terme de Manacor. A la fi de segle XV va passar, per línia femenina dels Nuniç, a les mans dels Santjoan, que signaven Nuniç de Santjoan. El 1595 va passar als Nuniç de Berard. L’any 1651 , Hug Nuniç de Berard va cedir l’edifici a la Companyia de Jesús i per aquest motiu va adoptar el nom actual, ja que enagista equival a jesuïta, en referència a Íñigo, o Sant Ignaci de Loyola. El 1767 l’estat es va apropiar dels béns dels jesuïtes i posteriorment la torre va passar a mans privades. Des del segle XIX fins a 1919 va ser propietat de la família Ribera. Després va tenir diversos propietaris fins que l’any 1982 va ser adquirida per l’Ajuntament de Manacor. El 1925 va ser declarada monument historicoartístic nacional.

La façana presenta un alçat de dues plantes, amb un cos central corresponent al que fou pròpiament la torre. Presenta una interessant combinació d’obertures : portal d’accés de mig punt adovellat, quatre espitlleres, dues finestres geminades i dues obertures atrompetades; en el lateral esquerre, destaca una finestra conopial. El perfil ha estat restaurat i apareix conscientment inacabat. A l’esquerra de l’edifici hi havia un hort, del que encara en queden restes de la sínia, amb engranatges mecànics; una sèquia conduia l’aigua a un estany que es troba adossat al lateral de l’edifici.

A l’interior, el vestíbul és de planta quadrada i té coberta de bigues sobre mèsules. A l’esquerra, s’obria un portal que donava accés a la capella. Actualment es troba encegat, amb llinda i frontó triangular i l’escut dels Nuniç de Santjoan. A la seva dreta vim un altre portal, més petit, i d’arc de mig punt. La primera sala de l’ala esquerra és de grans dimensions, de planta rectangular i coberta amb mènsules. Accedim a la segona sala, que és més reduïda, per un portal de llinda; té coberta de volta d’aresta. A la dreta podem veure la tercera sala, de grans dimensions i amb coberta de volta rebaixada.

A la dreta del portal d’accés hi ha un arc diafragma rodó, que comunica amb una ampla estada rectangular, amb coberta de bigues sobre mènsules; a la part dreta d’aquesta sala, el mur mostra dues finestres atrompetades. A l’esquerra d’aquesta estada s’obre un portal de llinda que comunica amb una sala de planta en forma de “ L”, amb un arc escarser a la dreta. A l’esquerra hi ha un portal de llinda que comunica amb el pati, que distribueix les antigues estades agrícoles, algunes d’elles amb volta de canó.

S’accedeix al primer pis per una escala que parteix del pati i arriba al replà que s’estén cap a la dreta. Directament des de l’escala , per un portal de mig punt, entram a la planta noble; a l’esquerra, a partir d’un arc de mig punt, hi ha la sala principal; ambdós espais tenen coberta de bigues sostingudes per mènsules i grafits gravats o pintats en els paraments (escuts i un home amb una estel, entre altres); hi ha també espitlleres baixes i finestres festejadors. En el mateix primer pis, a la dreta segons s’entra, hi ha també una sala producte de l’ampliació del s. XV, amb un portal d’arc conopial en desnivell; també hi ha grafits, com un vaixell, un canelobre i un cavall; la coberta és de fusta, restaurada, sense mènsules.