Un passeig pel Maó del segle XVIII

Després de la visita a Sant Lluís, ens dirigim a Maó. Aquesta ciutat es va convertir en la capital de fet de Menorca durant la dominació britànica (de dret continuava sent-ho Ciutadella) instal·lant-se la residència del governador i la seu dels tribunals reials. L’actiu comerç i la frenètica activitat nàutica (port militar, drassanes, etc.) del port de Maó van propiciar l’expansió demogràfica i urbanística de la ciutat durant el segle XVIII.

Una descripció prolixa de Maó de segle XVIII ens ocuparia massa espai. No obstant això, algunes visites són absolutament imprescindibles. Pot començar-se la visita a la plaça de la Constitució, on es troba la parròquia de Santa Maria; si bé els seus orígens es remunten al segle XIII, l’edifici actual va ser aixecat entre 1748 i 1788. És un edifici de nau única coberta amb voltes ogivals de creueria, el que demostra la pervivència de les tècniques constructives del gòtic en una època que triomfava el neoclàssic. Però el realment interessant de Santa Maria no és l’edifici —més aviat mediocre— sinó el magnífic orgue monumental inaugurat en 1810

A la mateixa plaça de la Constitució poden contemplar-se altres dos edificis construïts a finals del segle XVIII. El Principal de Guàrdia, com el seu nom indica, era un cos de guàrdia per a la tropa; la seva antiga funció militar està simbolitzada per les escultures que representen elms i cuirasses que coronen l’edifici. A l’altre costat de la plaça es troba l’Ajuntament , del que destaca el gran pòrtic amb tres arcs. Ambdós edificis són obra de l’enginyer militar espanyol Francisco Fernández d’Angulo i van ser construïts durant els anys vuitanta del segle XVIII.

Un testimoniatge extraordinari del Maó del segle XVIII és l’església de la Concepció, situada en el Cos de Gràcia. Aquest temple, avui catòlic, va ser construït el 1749 per la colònia grega que es va establir a Maó durant la dominació britànica per a la pràctica del culte ortodox. L’església, dedicada inicialment a Sant Nicolau, té planta de creu grega definida a partir de quatre pilars exempts que sostenen les voltes i la cúpula central.

També són testimoniatges d’aquest període els convents de Sant Francesc (avui Museu de Menorca, amb una interesantísima col·lecció de quadres, mapes i gravats del segle XVIII) i el del Carme (on pot visitar-se la col·lecció de la Fundació Hernández Sanz-Hernández Mora). La visita ha de completar-se pels carrers Anunciavay, Infanta, Nova, Hannover, Arraval i Isabel II, on poden contemplar-se les façanes de les famílies burgeses enriquides pel comerç i les activitats corsàries.