Zona de la Gran Via

Tornam a la plaça de la Constitució. Des d’aquí, mirant cap a l’Ajuntament, ens ficam en el carrer de la dreta, pel carrer Bauçà. Seguim pel carrer Rectoria i giram a la dreta, donant a la Gran Via.

Constitueix una important avinguda de l’eixample solleric de principis de segle XX, nascuda a causa de la gran activitat comercial i econòmica iniciada a finals del segle XIX. Es localitzen interessants casals, molts dels quals són mostres del Modernisme i del Regionalisme.

Destaquem la Rectoria (Casa parroquial), en el núm.1 , amb reforma datada el 1896, en època del rector Miquel Bennàssar. Té un alçat de tres plantes, portal de llinda amb mènsules laterals, un escut amb un àngel (sobre el portal) i motllura neogòtica. A l’interior es conserva el projecte original de la façana de l’església de Joan Rubió.

Can Magraner, en el núm. 9, és un casal modernista atribuït a Joan Rubió. En ell remarcam el balcó amb el cognom Magraner esculpit.

Destacam també Can Dolç, en el núm. 15 (antic Can Cera), actualment dedicat a la seu de l’Associació Sollerica de Cultura Popular. És d’estil regionalista, amb portal d’arc escarser i una balconada central.

Altre casal a destacar és Can Cremat, en el núm. 10, anomenat també Ca Dona Paula Casesnoves; es va construir el 1922 segons disseny de Francesc Roca Simó, com apareix escrit en la part dreta de la façana. El seu estil ha estat definit com colonial, mentre M. Seguí ho assenyala com  un edifici de solucions eclèctiques amb elements del barroc italià i del classicisme francès. Destacam un pòrtic integrat per deu columnes de capitell de tradició coríntia i fust amb el terç superior estriat, a més d’una balustrada inferior; damunt del pòrtic hi ha una terrassa amb balustrada calada i boles ornamentals.

Can Rebassa, en el núm. 27, presenta una façana amb el tram central i el portal endinsats des del carrer. La façana està realitzada amb maons vermellosos i en les finestres inferiors veim ferros modernistes. La reixa de ferro forjat presenta motius florals i l’accés  a l’habitatge es realitza per una escala amb quatre graons i hídries.

Cas Batlet, en el núm. 29, destaca per les seves reixes amb ornamentació vegetal.

A la confluència de la Gran Via amb la plaça d’Amèrica  es troba Can Cetre, edifici que ha passat per diversos usos i transformacions; mostra una balconada amb sis mènsules i, a l’interior, destaca l’aportació de plafons ceràmics de la Roqueta, de 1904, amb escenes que representen a uns nins al voltant de la cuina o del menjador.

Agafem el primer carrer a la dreta de la plaça d’Amèrica  i arribarem al carrer de sa Mar on, en el núm. 174, ens trobarem Can Querol (o Can Rotger), construït pel mestre d’obres Francesc Bujosa, d’Esporles a principis de segle XX. En aquest palauet d’estil modernista hi destaca la balconada sostinguda per quatre columnes amb capitells de tradició coríntia, reixa de ferro forjat i mènsula vegetal de grans dimensions sota la balconada, a més de les obertures amb decoració vegetal.

A més d’aquests exponents d’arquitectura religiosa i civil modernista, podem trobar, en el poble de Sóller, molts més exponents arquitectònics dels segles XIX-XX, de diverses tendències (modernista, colonial, historicista, eclèctica, regionalista, etc.):

Can Penya, Ca na Isabel i Cas Fideuer, a la plaça Espanya, tres exemples de les típiques reixes que delimiten els jardins de nombroses cases de Sóller, mostra del bon treball de la forja dels artesans del primer terç del segle XX.

Sa Bleda, situada en carrer Joan Marquès Arbona, núm. 1, és una casa construïda el 1914, envoltada per un elegant jardí.

Can Bell Esguard (coneguda popularment com Ses Torretes), situada en el carrer Can Vives, és un edifici excepcional, aixecat sobre un molí fortificat, reformat el 1898, caracteritzat per un estil eclèctic de tendència neomedieval (pel seu aspecte fortificat) i neomudèjar.

Can Baltasar, situada en el carrer Pastor 32, és una casa decorada amb aplicacions de ceràmica vidrada de motius geomètrics a la façana.

Ca s’Americà, en el mateix carrer en el núm. 57, guarnit amb una reixa de forja modernista, de clara influència gaudiniana. El nom recorda als habitants de Sóller que van emigrar a Amèrica, anomenats a la volta “indians”.

Can Cambuix, localitzat en la carrer Bisbe Mateu Colom, 17, construïda segons criteri colonial americà.

Ca na Lluïsa, en la carrer Ozonas, 1, és una casa de maó vermell, amb decoració ceràmica aplicada en portes i finestres.

Can Moratal o Can Nou, en el carrer Cristòfol Colom, 4, forma un conjunt unitari en el qual l’edifici, el jardí i les reixes conformen un subtil i harmoniós exemple del Modernisme (art total).

Gran Hotel, en el carrer Romaguera, 18, de tendència historicista, projectat pel prestigiós arquitecte Joaquín Pavía Birmingham (executor també de la traça de l’edifici del Consell de Mallorca, d’aquí la similitud d’estils entre ambdós edificis).

També, a part del punts d’interès introduïts en el recorregut, podem visitar l’estació de Ferrocarril de Sóller, situat en la plaça Espanya, núm. 6.

En aquesta es destinen diverses sales dedicades a dos artistes de renom: Joan Miró (Sala Miró) i Picasso (Sala Ceràmica Picasso). La Sala Miró està formada per un conjunt de gravats originals de l’artista, entre els quals es troben els que fan referència al contacte de l’artista amb Sóller per influència del seu padrí matern, natural d’aquesta vila. També destacam la sèrie Gaudí i la sèrie Lapidari. La Sala Ceràmica Picasso exposa cinquanta obres originals de l’artista malagueny, realitzades entre 1948 i 1971, en les quals es mostren les diferents etapes i temàtiques que Picasso va reflectir en les seves ceràmiques: faunes, rostres femenins, tauromàquies, naturaleses mortes i animals sobre plats, gerres i gerros.