Autor: Vicente Ferrer

La Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación, también llamada CESCE, creó en 1992 la empresa Informa D&B, que se encarga de suministrar información comercial, financiera y de marketing sobre empresas y empresarios. El objetivo principal de este organismo empresarial es aumentar el conocimiento de los clientes y proveedores en juego, con la intención de minimizar el riesgo comercial.

En 2006, la empresa pasó a formar parte de la red global de información de empresas, llamada D&B Worldwide Network, que cuenta con más de 180 millones de empresas en todo el mundo, repartidas en 200 países. Los valores de este grupo se basan en la calidad e innovación de productos, en la eficiencia de los procesos informativos y, sobre todo, en la transparencia y el respeto absoluto por la legalidad.

Las empresas baleares más destacadas

En este suplemento, se detallan las 1.000 mejores empresas de Balears a través de una lista elaborada por Informa D&B. También se recoge las 100 empresas líderes de los sectores de la hostelería, la construcción y las nuevas tecnologías. Además, se publica tres listas que muestran las 100 mejores empresas en tres aspectos básicos: los niveles anuales de facturación, los resultados obtenidos en el año 2015 y la cantidad de empleados que hayan contratado durante el mismo. Estas listas le ayudarán a tener una visión general del presente y del futuro inmediato empresarial.
Este ranking lo encabeza, un año más, la compañía Meliá Hotels Internacional en el sector de la hostelería y el empleo, aunque sigue obteniendo resultados en negativo(-27 millones de euros en 2015). Le sigue la empresa aérea Air Europa, líder en la lista de facturación con casi dos millones de euros. También despuntan empresas relacionadas con las nuevas tecnologías. El dominio en este sector es de Omniaccess, que arrebata el liderazgo a Hotelbeds por primera vez después de duplicar las ventas y triplicar sus resultados que rozan los ocho millones de euros.
El sector de la construcción es el que más cambios refleja respecto al año anterior. Las cifras desvelan que la empresa Sampol Ingeniería y Obras capitanea la lista. Por otro lado, Iberostar Hotels y Apartamentos domina el sector de reusltados con 407 millones de euros en beneficios.
Todas ellas son sociedades que generan una gran cantidad de puestos de trabajo ligados, también en otros sectores como la hostelería y el turismo, motores principales de la economía balear según el estudio de Informa D&B.

Cambra de Comerç y CAEB

En Balears hay diversas organizaciones que se encargan de analizar el mercado de las islas, con la finalidad de mejorarlo y aportar nuevas ideas para seguir avanzando. La Cambra de Comerç de Mallorca se encarga de relacionar al gobierno con los empresarios, además de llevar el registro mercantil de todas las empresas e investigar ramas específicas del comercio, tanto interior como exterior
Otro organismo que vela por la seguridad y estabilidad de la economía y el comercio balear es la CAEB, la Confederación de Asociaciones Empresariales de Balears, que se encarga de defender los intereses de las empresas, siempre intentando que las mejores se desarrollen paulatinamente y teniendo como objetivo final el avance en diversos sectores.

Iago Negueruela, Conseller de Treball, Comerç i Indústria. (Santiago de Compostela, 1980).
El creixement econòmic i empresarial és una màxima prioritat del Govern que forma part Iago Negueruela, qui comenta que les polítiques que es duen a terme es fan de manera dialogada sempre amb la patronal i els sindicats.

Des del Govern balear es duen a terme diferents actuacions i reformes que ajuden a millorar els rendiments de les empreses i a crear ocupació, sense oblidar la defensa dels drets dels treballadors i de les treballadores.

—Com estan de salut les empreses de les Illes Balears?
—Crec que ara mateix estam en un moment raonablement bo. Després d’uns anys durs i d’una crisi econòmica important, amb la qual moltes empreses varen de-sapareìxer o varen haver de fer reajustaments; ara mateix ens trobam en un moment millor, en el qual moltes empreses han apostat per créixer i per invertir. Per tant, és un bon moment per dur a terme diferents reformes i polítiques que permetin un major i millor creixement, que també permeti una major estabilitat a aquestes empreses que estan treballant i estan contractant aquí, i que permeten que l’economia de les Illes Balears estigui en creixement.

—La previsió que heu fet des de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria és que l’economia creixi un 3,8% aquest 2017. Quines en són les causes?
—N’hi ha moltes. El nostre principal sector d’activitat, que és el turístic, està en un nivell de creixement molt important, tant al principi com al final de la temporada, que també ajuda els sectors que hi estan vinculats; per exemple, està creixent el sector industrial, el comerç i el sector de serveis; a més de l’agroalimentari. Per tant, tot aquest creixement agrupat permet que els índex de previsió siguin alts i, alhora, es tradueixen en la creació de llocs de feina. Els percentatges tan alts que estam creant en còmputs internauals són els que es visualitzen en aquests creixements econòmics, ja revisats a l’alça per la comunitat autònoma i també per l’Estat i per altres organismes com l’IREF, que convalida aquest creixement i, fins i tot, el considera superior. Per això, pensam que és un bon moment per intentar que aquest creixement sigui més inclusiu, que arribi a la major part de la nostra societat i al conjunt dels treballadors i de les treballadores, per tal que des del Govern apliquem polítiques distributives que permetin que aquest creixement del 3,8% sigui real per al conjunt de la societat.

—La temporada turística cada vegada s’allarga més. Estau notant que l’estacionalitat laboral estigui minvant i que hi hagi més estabilitat en acabar la temporada?
—Sí. Així ho hem explicat a diferents rodes de premsa sobre atur. El que està clar és que les reincorporacions a la feina dels fixos discontinus s’han avançat als primers mesos de l’any i la finalització dels seus contractes arriba pràcticament al mes de novembre. Això implica més cotitzacions per part del conjunt de treballadors i les treballadores i, alhora, més i millors prestacions. Volem ser una economia de 12 mesos per ser competitius. Aquest és un repte que ens marcàrem a principi de legislatura i sembla que, a poc a poc, aconseguim.

—Pareix que només s’aposti per la indústria turística per créixer econòmicament. Quines iniciatives en altres àmbits s’impulsen des del Govern?
—Jo el que veig és que la indústria turística és forta. Hi ha moltes raons perquè això passi. Ara bé, no és l’única indústria per la qual s’aposta des del Govern. De fet, des de la Conselleria acabam de d’aprovar la Llei d’Indústria amb una àmplia majoria (pràcticament per unanimitat de tots els grups) amb un concens total, i ara ja estam treballant en el desenvolupament del Pla Industrial. Aquest pla serà un element central de la política d’aquest Govern i d’aquesta Conselleria per enfortir i perquè creixi l’aportació de la indústria al nostre PIB. També hi ha altres sectors, com el vinculat a la societat de la tecnologia o a l’I+D+i que s’estan potenciant i reformulant, com és el cas de la RIS3, del que s’han adequat les accions en investigació per part de Vicepresidència i Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme. Nosaltres, dins aquest Pla d’Indústria, tenim previst enfortir altres sectors com el nàutic, que jugarà un paper essencial, a través de distintes fórmules, fonamentalment a través de l’impuls a la formació i a la societat del coneixement. La formació, que estam dissenyant des de Treball, està concebuda per i per a l’empresa amb l’objectiu que puguin tenir treballadors més ben qualificats. També hem apostat fortament pel comerç de proximitat, com la indústria alimentària... En definitiva, cercam que els diferents sectors creixin, tot i que hi hagi una indústria tractora, com és el cas del turisme. De fet, acabam de presentar les ajudes d’internacionalització que feia molts d’anys que no es convocaven a les Balears, amb més de 600.000 euros, adreçades a petites i mitjanes empreses perquè es consolidin i surtin a l’exterior com una manera de fer créixer la nostra economia. Tot això, també lligat als ajuts de renovació de maquinària per al sector industrial... En definitiva, hi ha tot un seguit d’iniciatives en marxa que volen potenciar i millorar tot el conjunt de les empreses i de la nostra indústria.

“El turisme no és l’única indústria per la qual s’aposta des del Govern de les Illes Balears”

—Hi ha la sensació que els drets del treballadors estan més protegits d’ençà que hi ha aquest “Govern de la Gent”. Quines mesures heu duit a terme per lluitar?
—Hi ha un tema clau que aquest Govern ha remarcat: són igual d’importants el ‘quant’ es creix i el ‘com’ es creix. Aquest accent en el ‘com’ es creix a les Illes ha resultat clau en la visualització de l’interès i la millora real dels treballadors i de les treballadores. Per a nosaltres és importantíssim que es creixi d’una forma inclusiva, que es faci defensant l’interès del treballador com una part importantíssima de la nostra societat i, sens dubte, la més feble i la que més ha sofert les conseqüències de la crisi. Davant una reforma laboral estatal que aposta per la destrucció de la feina o per una feina precària, el nostre govern aposta justament per tot allò contrari: per la qualitat de la feina com un element central. Per això, hem desenvolupat dues mesures. D’una banda, la primera, la lluita contra la precarietat laboral com a principal mecanisme per convertir contractes temporals en indefinits, i la lluita contra el contracte a temps parcial que amaga jornades superiors a les pactades. Per això, hem canviat completament la planificació que es feia a Inspecció de Treball i Seguretat Social, que ara se centra en combatre la precarietat, el temps de feina, les condicions de feina, els contractes temporals i de temps parcial amb l’impuls dels plans de lluita contra l’explotació i precarietat laboral. Unes accions pioneres en el conjunt de l’Estat espanyol i que s’han demostrat altament eficaces per combatre la temporalitat, com mostra el nombre de contractes transformats en indefinits i fixos discontinus. Això no vol dir que no es facin molts contractes temporals cada mes o que es continuïn patint els resultats d’una reforma laboral altament feixuga per al treballador; però nosaltres crearem tots els instruments per combatre-la.

—I la segona mesura?
—Consisteix en la incorporació al mercat laboral dels col·lectius que més han petit la crisi: els joves i els majors de 45 anys. Per als joves, impulsam una garantia juvenil que l’anterior govern del Partit Popular no havia ni començat a executar, i això que havia començat l’any 2014! Ara tenim l’acreditació de més de 8.000 joves en mesures de contractació directa, formació i retorn al sistema educatiu, que es poden comparar amb els 300 que ens vàrem trobar quan entràrem a governar. O amb les polítiques de contractació directa de majors de 45 anys o aturats de llarga durada que són el col·lectiu més afectat per una crisi duríssima i que s’han d’intentar recuperar i inserir en el mercat laboral perquè realment hi hagi una sortida digna de la crisi. Sens dubte, aquest conjunt de mesures per combatre la precarietat i per fomentar la insersió laboral dels col·lectius més castigats són les senyes d’identitat d’aquest govern.

—Què recomanau a un treballador que es troba en situació d’abús laboral?
—Que ho denunciï a la Inspecció de Treball i Seguretat Social que dóna seguretat total pel que fa a l’anonimat, sense revelar l’origen de la denúncia, com ho regula la llei. També ho pot comunicar a la Direcció General de Treball i, fins i tot, poden rebre l’assessorament d’una organització sindical. Tot i la situació en què es pot trobar el treballador, no s’ha de tenir por perquè, mitjançat l’impuls de determinides mesures i denúncies de treballadors valents, hi ha resultats. Així s’ha pogut veure darrerament amb denúncies i actuacions que, fins i tot, han implicat canviar les mesures de contractació de grans empreses, com a passat fa poc (en referència a Ibèria).

—Per altra costat, la patronal és indispensable per crear feina i riquesa. Quines actuacions duis a terme conjuntament?
—Totes. No hi ha cap política d’aquesta conselleria i d’aquest govern que no hagi sortit pactada. Des del primer moment vàrem recuperar el diàleg social amb tothom, amb les organitzacions empresarials i sindicals. Des del començament, les reunions es conten per desenes per fixar el full de ruta d’aquesta comunitat autònoma. Cal recodar que el Pla per la Competitivitat, el Pla d’Ocupació i altres estan subscrits per les organitzacions empresarials, a més dels que es presentaran properament, com el d’Indústria, que tendrà una aportació fonamental per part de les empreses. La idea és que hi participin perquè aquestes mesures s’adrecen específicament a les empreses. Per a nosaltres és fonamental tenir aquest diàleg amb la patronal (que majoritàriament és petita i mitjana empresa) perquè com més riquesa generin més es redistribuirà en un consum intern. El paper de la patronal és indispensable; per això, feim acords de forma tripartita i perquè trobam que és aquesta la manera com s’ha de governar.

José Luis Roses. President de la Cambra de Comerç de Mallorca.
José Luis Roses destaca la necesitat de millorar el finançament de Balears que continua afectant directament a les empreses de l’arxipèlag. A més, Roses senyala que “hem d'incidir en augmentar l'especialització de les nostres indústries punteres i d'aquesta manera, fer-nos creditors d'una major qualificació”, tant els professionals com els llocs de treball que s’ofereixen. El model de cambra aposta per potenciar la competitivitat empresarial, la innovació i la internacionalització.

—Segons les darreres dades de la Conselleria d'Hisenda del Govern publicades per Diario de Mallorca, Balears és la segona comunitat autònoma que més doblers envia a l'Estat i la novena a l'hora de rebre. Com valora vostè aquestes dades?
—Són unes dades negatives però no ens sorprenen. Desafortunadament és l'habitual. Les xifres han millorat en els últims anys, però no és suficient. Hem de continuar treballant per aconseguir un tracte més just. En aquest sentit, la Cambra de Comerç forma part dels signants del manifest per una millora del finançament de les Balears. Tenim un sistema injust que penalitza a qui més aporta. I per si això fos poc, es negocien suports polítics amb contrapartides de finançament sobre els pressupostos de l'Estat, la qual cosa fa més injusta, encara, la situació per a Balears.

—Com afecten aquestes dades a les empreses de les Balears?
—Molt negativament. Aquestes xifres resten competitivitat a les empreses de les Balears i converteixen els residents de les illes en ciutadans de segona categoria, amb serveis públics i infraestructures sense suficient dotació econòmica per al seu manteniment i actualització.

—D'altra banda, el Govern central ha anunciat que Balears també es beneficiarà de l'augment en el descompte de resident. Què hi trobau?
—Crec que és una decisió molt positiva ja que fomentarà la vertebració de les illes. El descompte per als vols interilles és una reivindicació històrica de la Cambra de Comerç. Vam ser els primers a demanar-ho, quan ho va plantejar el president Antonio Buades en els anys 80 . La comunicació entre els territoris insulars de la nostra comunitat autònoma ha de tenir, almenys, la mateixa facilitat que els continentals.

—Tot i així, Balears segueix patint les traves de la insularitat però, hi ha optimisme?
—A mi em fa la sensació que sí, que hi ha optimisme entre l'empresariat, però s'és molt conscient dels inconvenients comercials i culturals que comporta el fet insular. Ara s'està treballant sobre un nou Règim Especial Balear (REB) que esperem que doni els seus fruits.

—En quines mesures està treballant la Cambra de Comerç per continuar creant ocupació a l'illa?
—Des de la Cambra de Comerç treballam en diferents àmbits. D'una banda, feim feina amb joves a través del Programa Integral de Qualificació i Ocupació (PICE) i de l'FP dual. D'altra banda, treballam amb les empreses tractant de millorar la seva gestió i resultats, amb l'objectiu de l'excel·lència com a meta a curt i mitjà termini. Els donam suport en els seus plans d'innovació, d'internacionalització i de formació. Finalment, feim feina també amb els emprenedors, els ajudam a crear les seves empreses i a donar-se d'alta com a autònoms.

“Els territoris insulars de la nostra comunitat han de tenir, almenys, la mateixa facilitat que els continentals”

—La desestacionalització segueix sent un assumpte pendent a les Balears?
Sí. Tot i que hem millorat molt, hem de continuar per aquest camí. Tenim clar que les xifres de l'estiu són excepcionals i no es poden mantenir tot l'any. Hem d’allargar la temporada i poc a poc ho anam aconseguint. De fet, ja es registren millors xifres de febrer a novembre.

—Què opinau sobre la qualitat de l'ocupació que s'està generant avui en dia?
—Hi ha un dèficit clar, motivat tant per la falta de formació com pel tipus d'ocupació i contractació que necessiten les empreses. La qualificació dels joves comença amb els estudis bàsics i lamentablement a les Balears estam a la coa i amb unes taxes d'abandonament escolar molt preocupant. Hem d'incidir en augmentar l'especialització de les nostres indústries punteres i d'aquesta manera fer-nos creditors d'una major qualificació. És el peix que es mossega la coa. Major formació és igual a major competitivitat en tots els sentits.

—Parlant dels joves, com ajuda la Cambra de Comerç a impulsar l'emprenedoria i l'ocupació juvenil?
Des de 2015 gestionem el Programa Integral de Qualificació i Ocupació. Oferim als joves que ni treballen ni estudien actualment una formació complementària al seu perfil i els oferim una orientació i, en alguns casos, l'oportunitat d'unes pràctiques. Ja han passat per PICE 800 joves i molts d'ells, després d'aquesta etapa, han reprès els estudis. També gestionem la Formació Professional Dual, que combina la formació en un centre i la formació en una empresa, amb un contracte de treball retribuït.

—En xifres, ¿ha crescut el nombre de joves qualificats amb ocupació a les Balears?
—Tot i que no tenim xifres concretes, pensam que el desenvolupament de certes indústries, com les tecnològiques, indiquen que pot ser així, tot i que queda moltíssim recorregut.

—Quines expectatives de futur té dels joves de Balears? És un escenari esperançador?
—Tenim un mercat laboral que ja està funcionant. Ara hem d'aconseguir que funcioni millor. No es tracta ja de seguir creixent, sinó de créixer millor. Necessitem a gent amb més formació però també millors sortides professionals que oferir-los. Fa vuit anys l'expectativa dels joves era l'atur. Avui en dia, ja no és així. Crec que el futur per a ells és esperançador.

—En particular, una de les seves principals línies de treball és potenciar la competitivitat empresarial i la innovació...
—Efectivament, la Cambra de Comerç treballa en diferents línies de treball per potenciar la competitivitat. Es tracta d'ajudar a les empreses de les Balears a superar barreres i assumir reptes per fer-se més forts i més grans i això només es pot aconseguir mitjançant la innovació, la formació de les plantilles, la descoberta de nous mercats mitjançant la internacionalització, la incorporació a xarxes nacionals i internacionals de contactes comercials, la xarxa de càmeres, l'Enterprise Europe Network (EEN), etc.
A més de totes les nostres iniciatives en el dia a dia de la Cambra de Comerç, formam part d'una plataforma necessària com és la Fundació Impulsa. Una plataforma de coneixement estratègic que, amb els seus estudis, pretén facilitar la presa de decisions dels agents econòmics i socials i millorar així la competitivitat de l'economia de les illes.

—També fan feina en el foment de la internacionalització...
—La internacionalització de les empreses, el comerç exterior, forma part de la raó de ser de les Cambres de Comerç. És una de les atribucions que li dóna la llei per la seva extensa i reconeguda experiència en aquest camp. Precisament aquesta setmana, el Govern ha presentat les seves línies d'ajuts a la internacionalització de les empreses. L'experiència de la Cambra de Comerç en aquest àmbit permetrà potenciar els serveis d'informació, formació i assessorament a les empreses. També dissenyarem estratègies d'internacionalització i accions de promoció en mercats exteriors. Aquestes ajudes són molt importants i cobreixen una necessitat real de les empreses balears. Són importants també per les seves dues diferents línies d'actuació. D'una banda, es subvencionarà a les que vulguin estudiar la seva capacitat d'internacionalització. I d'altra banda, s’ajudarà a consolidar a les que ja estan exportant.

—Una de les eina que ofereixen als seus socis és el Club Cambra Mallorca. Quins resultats està obtenent?
—El Club Cambra Mallorca és una plataforma que vol posar en contacte a les empreses entre si, per millorar la comunicació, crear sinergies i enfortir en definitiva el teixit empresarial. És un club multisectorial i multidisciplinar amb vocació de crear i reforçar xarxes d'empreses, mitjançant l'intercanvi de contactes, l'organització d'esdeveniments i l'oferta d'avantatges als seus socis com a instrument per establir aquests contactes o directament beneficiar-se de sinergies.
A dia d'avui tenim gairebé 3.000 socis bàsics i 310 socis preferents, que són els que paguen una quota mínima a l'any i poden accedir de manera prioritària als serveis de la Cambra.

—En quins projectes futurs estau treballant?
—A més de tots els programes que he anat esmentant de formació i internacionalització, treballam per modernitzar el comerç de proximitat. A partir de setembre llançarem un cicle de 30 tallers totalment gratuïts per als comerciants, que els donaran eines de com afrontar el seu futur, tocant aspectes tan diferents com són la gestió del negoci, les subvencions, el comerç electrònic o les xarxes socials. En aquesta línia del comerç, comentar també que estem organitzant la gestió del futur centre comercial obert de Palma.

­La creación de sociedades mercantiles ha disminuido en todas las comunidades autónomas, incluida Balears con-8.8%%, a excepción de las ciudades autónomas de Ceuta y Melilla, donde han permanecido estables, en el segundo trimestre del año, según datos de la estadística mercantil del Colegio de Registradores.

Los descensos más acusados se han loclaizado en La Rioja (-40,8%),Aragón (-32,3%) y Castilla-La Mancha (-26,1%), mientras que el másmoderado se registró en Madrid (-0,6%). En el segundo trimestre, se han constituido en España 25.213 sociedades mercantiles, un 9,7% menos que en el mismo trimestre de 2016.

Según los datos del Colegio de Registradores, es el tercer trimestre consecutivo de descensos interanuales: 4,1% en el cuarto trimestre de 2016 y 4,3% en el primero de 2017.

Los datos añaden que -de julio de 2016 a junio de 2017- se han constituido 98.409 sociedades, un 2,6% menos que en el mismo período acumulado del año anterior, por lo que la creación de empresas vuelve a situarse por debajo de las 100.000 operaciones anuales.

Las extinciones de sociedades han alcanzado las 5.747 empresas en el segundo trimestre, un 2,6% más que en el mismo trimestre de 2016, lo que ha moderado de forma importante la subida del trimestre anterior, que ha sido del 14,1%.

En los últimos 12 meses, de julio de 2016 a junio de 2017, las extinciones han aumentado el 5,8% sobre el mismo período acumulado del año anterior.

Por comunidades autónomas

Las comunidades autónomas que más han crecido son Madrid (20,7%),Andalucía (13,8%), Balears (10,2%), Asturias (6,4%), La Rioja (6,1%) y la Comunidad Valenciana.Han descendido el País Vasco (-14,2%), Extremadura (-12,7%),Navarra (-12,4%), Cataluña (-9,3%), Castilla y León (-7,8%),Canarias (-5,9 %) y Aragón (-5,2%).

En el segundo trimestre, se han contabilizado 7.359 ampliaciones de capital, con una disminución del 6,7% sobre el mismo período del año anterior.
Sin embargo, en términos de importe de capital aumentado se han desembolsado 13.845 millones de euros, un 36,8% más que en el mismo período de 2016.
Las empresas con serias dificultades financieras, que han visto inmersas en concurso de acreedores entre abril y junio fueron 896, un 16,7% menos que en el segundo trimestre de 2016, continuando la tendencia de los últimos años.

Por comunidades autónomas, en el segundo trimestre y con respecto al mismo período de 2016, los concursos se han incrementado en Cantabria (81,8%), Asturias (19,2%) y Castilla-La Mancha (7,4%).

Se han mantenido sin cambios en Murcia y han bajado en el resto, con los descensos más pronunciados en La Rioja (-83,3%) y Canarias (-63%).

­El Consell de Mallorca ha aprobado una partida de casi 600.000 euros para promocionar la economía mallorquina, para lo cual ha publicado una convocatoria de subvenciones cuya fecha límite de presentación de propuestas concluye el 4 de agosto, ha informado la institución.

Respecto al año pasado, estas subvenciones aumentan un 58,2% y pasan de 250.000 euros de 2016 a los 598.000 de este ejercicio.
Las subvenciones están dirigidas a ayuntamientos, entidades sin ánimo de lucro y federaciones de asociaciones empresariales del pequeño y mediano comercio.

Promocionar el comercio y productos de la tierra

El conseller de Economía y Hacienda, Cosme Bonet, ha afirmado hoy que desde el Consell de Mallorca "hacemos un gran esfuerzo para dar un empuje a diferentes sectores económicos de Mallorca para promocionar nuestro comercio y los productos de nuestra tierra".

Además, Bonet ha añadido que "nuestra idea es generar sinergias entre el sector turístico y los otros sectores económicos". La cantidad total se dividirá en 393.000 euros para los ayuntamientos, 20.000 para las mancomunidades, 130.000 para las asociaciones y fundaciones sin ánimo de lucro y, finalmente, 55.000 para las federaciones de asociaciones empresariales.

Con estas ayudas, el Consell pretende activar el tejido empresarial de Mallorca y fomentar iniciativas que promuevan la cooperación empresarial y potencien los emprendedores. Además, se valoran cinco veces más los eventos que se lleven a cabo los meses de la temporada baja, de noviembre a febrero.

En este sentido, el conseller ha explicado que "queremos dejar claro que premiaremos las iniciativas que se hagan fuera de la temporada alta con el objetivo claro de quitar presión a los meses de verano".

Las actividades que se subvencionan son ferias comerciales para promocionar el comercio de la isla y los productos de la isla, así como actuaciones de tipo cultural, gastronómico, deportivo o lúdico que puedan tener una gran repercusión. También hay una partida aparte para los ayuntamientos que inviertan en la organización de este tipo de eventos.

Fomentar el emprendimiento

Por otra parte, se dedican 45.000 euros para los ayuntamientos y las mancomunidades que promuevan la cooperación entre empresas locales y generen eventos que fomenten los emprendedores.

Finalmente, las federaciones de asociaciones de empresas del pequeño y mediano comercio pueden ser subvencionadas para llevar a cabo actividades que dinamicen y promuevan el sector comercial.

La director insular de Turismo del Consell, Paula Ginard, también ha participado en la presentación y ha explicado las distintas líneas que se subvencionarán. La fecha límite para presentar las solicitudes es el próximo 4 de agosto.

En un entorno en constante evolución como el de la empresa, CAEB diseña formación a medida, ajustada a las necesidades específicas de cada organización empresarial, y ofrece la posibilidad de realizar los trámites de bonificación de la misma. CAEB Formación gestiona el crédito del que disponen las empresas para invertir en la formación de sus trabajadores que coticen por Formación Profesional, traduciéndose en un porcentaje de descuentos y bonificaciones en las cuotas a la Seguridad Social que en caso de las micropymes llegan a cubrir el 100% del coste formativo.

El objetivo es incrementar la penetración de la formación bonificada en las empresas, para así conseguir que el tejido empresarial de Balears pueda rentabilizar al máximo sus aportaciones en formación y cada empresa obtenga el retorno adecuado a sus necesidades.

CAEB Formación cuenta, además, con una amplia programación de ‘Desarrollo para Directivos’ dirigida a gerentes de organizaciones, empresarios y profesionales que deseen mejorar sus competencias en las áreas en las que las empresas basan su gestión y su competitividad: fiscalidad, finanzas, laboral, negociación, marketing, tecnologías de la información, etc., en colaboración con escuelas de negocio de primer nivel, universidades, consultorías y docentes altamente especializados en el mundo de los negocios que ofrecen una amplia visión de las áreas que conforman la realidad empresarial.

El Programa Avanzado de Dirección General (PADG, XIII Edición) impartido por IE Business School se ha configurado a través de los años como una pieza fundamental e imprescindible en el ámbito de la formación de directivos en Balears y ha permitido que más de 2.000 directivos y más de 1.000 empresas de Balears hayan adquirido conocimientos de última generación que, sin duda, nos han hecho más competitivos.

Programa Avanzado en Dirección de Recursos Humanos 3.0 (RRHH 3.0, II Edición) Impartido por In Confidence y acreditado por UFV-ADEN International Business School, la Escuela Internacional de Negocios de la Universidad Francisco de Vitoria y ADEN Business School, organización con presencia en 17 paises de Europa y Latinoamérica, actualiza competencias en el ámbito de los RRHH con las nuevas herramientas formativas 3.0.

Programa Avanzado de Dirección de Ventas (PADV, V Edición) Impartido por ESIC Business & Marketing School, está diseñado en base a ocho módulos, cada uno dedicado a un aspecto relevante de la gestión y dirección de ventas en entornos empresariales altamente competitivos como los actuales. La dirección de los equipos comerciales acapara el protagonismo de la gestión, dado que el resultado de su trabajo es el que incide en mayor medida en las cuentas de resultados de las compañías. La Dirección Comercial ha de innovar, planificar, organizar, supervisar y dirigir la actividad de la fuerza de ventas, para conseguir los objetivos empresariales que garantizan la proyección de la compañía en el medio y largo plazo.

Programa Avanzado en Marketing Digital y Social Media (I Edición) Diseñado e impartido por el equipo docente de In Confidence, integrado por reconocidos expertos en el ámbito del Marketing. El curso está acreditado por UFV-ADEN International Business School, Escuela Internacional de Negocios de la Universidad Francisco de Vitoria y ADEN Business School y es la herramienta para que las empresas de Balears puedan dirigir sus esfuerzos al aprovechamiento del canal digital, no solo para lograr competir en igualdad de condiciones con otros destinos turísticos, sino para convertirse en pioneros y adaptarse a las exigencias del consumidor actual.