El 1978 va suposar un abans i un després per al país. Passàrem de viure aïllats, trists i capbaixos a relacionar-nos amb la resta del món, abraçar la democràcia i gaudir de drets en tots els àmbits.

La Constitució va permetre que Espanya fes un salt a la modernitat i va venir acompanyada d’il·lusió, somnis i esperances. Va posar la llavor de la pluralitat, el debat i el respecte a la diferència, protegint una cosa tan bàsica i necessària com és el periodisme lliure.

En aquest context, en plena alba de la llibertat de pensament i de paraula, fa 40 anys naixia Prensa Ibérica. Avui aquest grup comunicatiu és present en gran part del país i a les nostres illes edita Diario de Mallorca, Diario de Ibiza i Mallorca Zeitung, capçaleres de referència que, durant molts anys, han configurat qui som, relatant les fites de la nostra democràcia i sent partícips dels avenços de la nostra comunitat.

La nostra història no s’entén sense els nostres mitjans de comunicació. Sense un periodisme proper als problemes del territori.

I és que la nostra història no s’entén sense els nostres mitjans de comunicació. Sense un periodisme proper als problemes del territori, sensible a les necessitats dels més vulnerables i compromès amb els valors i principis democràtics. Sense un periodisme rigorós i constructiu que forma ciutadans crítics i conscients en aquest món cada vegada més veloç, complex i global.

En aquestes quatre dècades de viatge hem superat moltes etapes. El país s’ha transformat, hem crescut i la nostra societat, malgrat els seus defectes, ha assolit un nivell de benestar difícil d’imaginar en els anys de la transició.

Els èxits aconseguits i l’esperit de les persones que els varen fer possible ens han de servir d’exemple i inspiració per continuar avançant, donar resposta a les aspiracions col·lectives i dibuixar un futur millor per a tots i totes.

El desafiament ara és millorar el que tenim: aconseguir millor educació, millor salut, millor medi ambient, millor ocupació, millor distribució de riquesa i, com a resultat de tot això, una societat més justa, cohesionada i solidària.

Sabem que un país és tan desenvolupat com lliures són els seus ciutadans i que una democràcia és tan sòlida com lliure és la seva premsa. Continuar progressant passa per comptar, com en aquests 40 anys, amb un periodisme honest, independent i responsable, que es presti a l’interès general i sigui fidel als ciutadans i ciutadanes als quals serveix.