Una societat envellida. El nombre de persones majors ha augmentat en els darrers anys, principalment per dues causes: d’una banda, pel descens de naixements i, per altra banda, a causa de la disminució de la mortalitat a les edats avançades. Diario de Mallorca

Des del 1978, les pautes de l’evolució de la població de l’illa de Mallorca han estat marcades pels esdeveniments econòmics i socials, entre els quals representa un paper decisiu la seva conversió com un dels espais turístics més importants de la Mediterrània occidental. En el 1978, la població mallorquina era d’uns 525.000 habitants, que es transformen en el 2018, en 878.000 persones. Un creixement de més de 350.000 habitants, que representa un increment del 67%. Aquest augment se sustenta bàsicament amb més de les seves tres quartes parts sobre el balanç migratori, mentre el creixement natural sols ha aportat el 21,4%. Actualment Mallorca presenta un model migratori tipus ‘Nova Califòrnia’, resultat d’una barreja a causa del ressorgiment d’una nova etapa immigratòria des d’altres territoris espanyols i una creixent presència de col·lectius d’origen estranger, tant residencials no laborals com laborals.

En l’evolució poblacional, s’ha de recordar que el primer baby boom, iniciat a mitjans dels anys 60, causà una alta pujada del nombre de naixements. Després segueixen dues dècades de disminució natalista, fins que en el 1996 comença una segona reviscolada que recupera la corba ascendent de naixements. S’ha de relacionar amb dos fets paral·lels. Per una part, la incidència de les importants generacions nascudes en el primer baby boom dels 60 i 70 i, per l’altra banda, els impactes de la intensificació de la immigració d’estrangers, molt especialment de la migració econòmica laboral. Però des del 2009 es retorna una altra vegada a una tendència decreixent dels naixements. L’índex sintètic de fecunditat s’ha reduït de manera molt dràstica, fins a 1,2 fills per dona en el 2018. Cada vegada la maternitat és més tardana. Ara el primer fill arriba, com a mitjana, als 30,34 anys de la mare, cosa que suposa 5,2 anys de retard respecte el 1978.

Cada vegada la maternitat és més tardana. Ara el primer fill arriba, com a mitjana, als 30, 34 anys de la mare

Entre 1978 i 2018 s’observen canvis en les formes de les piràmides. Es contempla un encongiment progressiu de les bases de les piràmides de població, resultat de la caiguda de la natalitat, al mateix temps que es mostra un eixamplament de les cúspides, on s’acumula un gran nombre de persones grans, especialment del col·lectiu femení. Simultàniament es registra un bombament entre els 20 i 25 anys que cal relacionar amb l’impacte de les generacions nascudes en els anys 70 i 80 al qual s’agrega un remarcable contingent de nouvinguts, molts d’ells en edat laboral.

En el 2018, el pes de les persones majors ja és del ordre del 15,5% fet pel qual podem afirmar que la població de Mallorca ha entrat en un progressiu procés d’envelliment. Aquest procés que s’ha de lligar, en una primera fase, al descens de naixements, però més recentment es deu a la disminució de la mortalitat a les edats avançades. En el 2018, l’esperança de vida s’ha incrementat vuit anys respecte el 1978, essent de 85,38 anys per les dones i de 80,18 anys pels homes.