Can Berga

Seguim pel carrer Unió fins a la plaça del Mercat. En el nú,. 12 ens trobarem amb l’actual seu de l’Audiència.

En aquest lloc havia un antic edifici de base islàmica que entre els anys 1231 i 1278 va acollir el convent de les religioses agustines. Els franciscans permutaren el seu primer convent situat prop de la porta de Santa Margalida, pel de les agustines. Van romandre-hi poc temps, ja que dos anys més tard els trobam a l’actual convent de Sant Francesc. L’edifici de la plaça del Mercat, que fins al segle XVIII va tenir l’entrada i la façana principal pel carrer de Santacília, com era tradicional per evitar el perill de les crescudes de la Rambla, va ser adquirit per Hug de Pacs, que el va convertir en el casal de la seva família. El 1600 , per vincles matrimonials, va passar a la família Santacília, per l’enllaç entre Margalida de Pacs i Burgues i Joan Miquel de Santacília i Togores. Aquí hi va viure Pere de Santacília i Pacs, fill dels anteriors, destacat participant en les lluites entre Canamunt i Canavall, que van ensagnar el segle XVII mallorquí. El 1677 el casal va passar a mans dels Berga, quan va morir Elionor de Santacília, casada amb Gabriel de Berga i Sanglada. Poc abans de 1754 , Gabriel de Berga i Safortesa va promoure una important reforma que el va transformar en un dels edificis barrocs de més caràcter de la ciutat. Aquesta remodelació es va acabar el 1760, quan ja el casal era propietat de Cecília Safortesa i de Berga. Gabriel Pons va ser el mestre d’obres i Joan Rotger va realitzar el treball de fusteria, mentre que Joan Deià va treballar com escultor. A finals de segle XVIII el casal va passar als Burguès-Safortesa. El 1942, l’edifici va ser venut al Ministeri de Justícia, actual propietari. El 1965 l’edifici va sofrir importants modificacions per les obres d’adaptació que es van realitzar amb la finalitat d’albergar l’Audiència territorial. Un dels canvis va suposar el trasllat de l’accés principal a la planta noble, que de la dreta va passar al centre.

La façana és plana i poc ornamentada, únicament interrompuda per dues grans balconades amb peanyes motllurades i amb balustrada. Sobre el portal de mig punt figura un elegant escut de la família Berga, obra de Joan Deià. A la golfa o porxo, sota la cornisa, destaquen nou finestres motllurades. El pati és de planta poligonal irregular i de grans dimensions, envoltat per deu arcs rebaixats que descansen sobre columnes de tradició coríntia. Un gran arc rebaixat situat davant del portal principal permet l’arrencada de l’escala imperial, d’un sol tram inicial, que se separa en dos en el primer replà. En els laterals de l’arrencada de l’escala , s’obrin sengles portals renaixentistes, amb els escuts de la família Safortesa, i amb detalls escultòrics antropomorfs; els portals provenen d’una altra casa. En el replà de l’escala , ocupa un lloc presidencial l’escut dels Burguès-Safortesa. El replà de la planta noble està format per tres arcs de mig punt, amb balustrada a la part inferior. Envolta el primer pis un conjunt d’arcs de mig punt. La golfa, en la tercera planta, presenta els tradicionals pilars octogonals.