Castell de l’Almudaina

Seguim pel carrer de Sant Miquel, travessam la Plaça Major i recorrem el carrer Colon fins a la Plaça de Cort. En aquest punt giram a la dreta pel carrer Palau Reial i al finalitzar-lo, a la dreta, just davant de la Catedral es troba l’Almudaina.

L’edifici actual, una modificació de l’alcàsser musulmà, va ser iniciat el 1281 i es va perllongar fins a 1343, durant els regnats de Jaume II (fill de Jaume I el Conqueridor), Sanç I i Jaume III. L’Almudaina va ser la seu reial a l’illa durant el regne privatiu de Mallorca (1276-1343), durant els regnats dels tres citats reis, fins a passar a la corona d’Aragó amb Pere IV d’Aragó i III de Catalunya.

El 31 de desembre de 1229, després de tres mesos de setge a la ciutat, la resistència musulmana ser finalment vençuda. No es va poder contenir l’embranzida de la infanteria cristiana, seguida de la cavalleria, després d’obrir una bretxa en les muralles de Madina Mayurqa. L’assalt va comportar una matança indiscriminada dels atacats, també amb baixes en els atacants, narrada i confirmada per les cròniques d’ambdós bàndols. Molts musulmans supervivents van fugir cap a les muntanyes. El castell de l’Almudaina es va rendir a canvi de que fossin respectades les vides dels seus defensors i Abu Yahya va ser capturat. Sembla ser que en una de les cases del barri de l’Almudaina fou on es va amagar el walí Abu Yahya, abans de ser lliurat al rei. Segons fonts musulmanes va ser torturat fins a morir.

Pocs dies després van començar els conflictes entre els nobles catalans per desavinences sobre el repartiment del botí. En el mes de març el rei va dirigir una expedició a Artà contra els musulmans refugiats, molts dels quals van acabar convertits en esclaus dels nous senyors de la illa.