La Misericòrdia

Sortim de l’església, recorrem recte la plaça fins al fons, giram a la dreta i, immediatament, a l’esquerra veurem el complex de La Misericòrdia (intercessió Plaza de l’Hospital, 3 – La Rambla, 1), on finalitzarem el nostre recorregut.

Aquest complex s’emmarca dins de la tendència classicista vuitcentista. En el solar de l’antic cementiri del Camp Roig, situat al costat de l’Hospital General, en el segle XIX es va construir la nova Casa de la Misericòrdia, institució benèfica dedicada a acollir indigents. La part alta presenta dos blocs constructius, corresponents a la distribució originària entre “Departament d’homes” i “Departament de dones”. Des de 1977 l’edifici depèn del Consell de Mallorca i es dedica a serveis culturals i administratius. Conté la Biblioteca de Cultura Artesana, l’arxiu de l’antiga Diputació, i la Biblioteca Lluís Alemany, especialitzada en temàtica balear.

L’entrada al “Departament d’homes” es realitza per la plaça de l’Hospital. Aquesta dóna a un gran pati porticat trapezoïdal de grans dimensions. Respon a un projecte realitzat per Joan Sureda, encara que també hi van intervenir Miquel Rigo i Joaquim Pavía, i presenta una estructura de quatre ales i pati central. En alguns trams de l’alçat veim columnes dòriques en la planta baixa i jòniques en el primer pis, però en la majoria del perímetre dominen els arcs de mig punt.

El “Departament de dones”, amb accés pel carrer de la Misericòrdia, està atribuït al mestre d’obres Pere Joan Bauçà. Presenta un portal de llinda i està flanquejat per dues columnes toscanes sobre plints. Damunt, sobre un entaulament amb tríglifs, s’obri una balconada, coronat per una cornisa i l’escut de la Ciutat. A la dreta d’aquest portal principal, hi ha un portal de llinda amb un petit frontó semicircular que comunica amb l’atri de la capella, obra de Joan Sureda realitzada en 1831. Actualment es troba fora de culte i es dedica a espai d’exposicions. Presenta planta rectangular amb alçat de murs llisos amb columnes de tradició jònica adossades als murs, més les del presbiteri, que dissenyen una columnata absidal. La coberta és de volta de canó amb llunetes, que acullen finestres amb frontons triangulars. El presbiteri es cobreix amb una volta de mig oval decorat amb cassetons.

La façana posterior, que mira a la Rambla, presenta un alçat més alt motivat pel desnivell del terreny. Té un bloc afegit a manera de sòcol de dues plantes, amb una terrassa i una escala imperial exterior. El jardí, com s’accedeix des de la Rambla per un portal d’estil regionalista, de principis de segle XX, acull diverses mostres d’escultura contemporània.