Les conseqüències de la Germania

Aquesta rebel·lió, que s’havia iniciat amb l’objectiu de reformar l’economia pública, va acabar amb un resultat desfavorable per Mallorca. Una de les conseqüències immediates va ser, com hem vist, la forta repressió contra els agermanats, amb la mort, càstigs i/o condemnes amb la pèrdua dels seus béns.

Per contra, la ciutat d’Alcúdia es va beneficiar de la situació, amb la dotació del títol de “Fidelíssima” i l’exempció d’impostos. Molts d’ells van rebre una important compensació per les pèrdues sofertes.

Les seqüeles es manifestaren en tres nivells:

A nivell demogràfic, amb un descens de població aproximadament d’un 30% del total (per l’aixecament en si i per la pesta).

A nivell econòmic, especialment la imposició de nous tributs, que van contribuir a augmentar l’empobriment de l’illa. També es van dictar “composicions”, és a dir, unes multes col·lectives per les viles, calculades en proporció amb el grau de participació de cadascuna en la revolta i el patrimoni disponible. Ningú va poder lliurar-se ja que pels difunts van haver de pagar els hereus i pels escapolits les seves famílies.

La llista de penes i número de persones afectades van ser les següents: 128 processats i executats; 25 executats sense procés i 37 condemnats a les galeres. A tots aquests se’ls van confiscar els béns.

Algunes de les “composicions” pagades per les viles van ser les següents (en lliures): Sóller, 16.725; Llucmajor, 12.374; Pollença, 8.499; Inca, 6.450; Felanitx, 4.508; Manacor, 3.749, etc.

Davant la falta de cabals de les administracions, es crearen més impostos nous, que van augmentar les ja pesades càrregues fiscals.

I, per finalitzar, a nivell social va haver-hi un clar augment del bandolerisme, que provenia de les files agermanades en descomposició.