Na Picamosques

Del far de n’Ensiola, hem de tornar enrere pel mateix camí, cap a Cas Pagès i al port. Prop de la platja de s Espalmador, una enforcadura que parteix cap a la dreta des del camí del far, puja fins al cim més alt de Cabrera , na Picamosques.

El camí passa pel forn de calç de s’Espalmador i deixa a la dreta la cala de sa Coveta Vermella. En aquesta cala, fora de camí, molt a prop del far, es troba el forn de cal de sa Coveta Vermella, en la part baixa del tàlveg. L’accés per mar és més fàcil que per terra. Fa 7 ’45 m de diàmetre exterior; la boca se situa en la part sud, mirant al tàlveg. Una pujada suau, sempre per camí, condueix al cim de na Picamosques, a 172 m d’altitud, amb un vèrtex geodèsic i les restes de l’anomenada Casamata. En aquest cas, també hi ha un accés restringit i, per realitzar la visita, cal dirigir-se a l’oficina del port, on ens informaran dels horaris de visita .

Quan abandonam el magnífic parc, el trist acomiadament que ens va deixar J. P. Pierre Péllissier, un dels supervivents francesos de 1814 , afortunadament queda ja molt llunyana:

“Adéu penyals, adéu muntanyes
Illa d’exili i esclavitud
Adéus barraques i adéus platges
Era bé era hora de deixar-vos ja!

Ja no tenen més víctimes per a vosaltres
Sense cap pena fugim d’aquest país
aquest cel ardent i terres descarnades
On setze mil dels nostres hem enterrat”