Sepulcre de Santa Catalina Thomàs (església de Santa Magdalena)

Seguint pel mateix carrer de Sant Jaume i arribarem a la plaça de Santa Magdalena, on veurem, a la dreta, l’entrada principal de l’església. Entrarem, respectant els horaris de missa, i al fons a l’esquerra veurem la capella amb el sepulcre de la santa.

El convent de Santa Magdalena va ser inicialment un hospital, fundat per Guillem de Torrella per mandat del comte Hug d’Empúries, magnat de la Conquesta que va morir a causa de la pesta el 1230 i va ser enterrat en aquest solar. A principis de segle XIV s’hi van instal·lar les monges de la Penitència de Santa Maria Magdalena i van manar construir el conjunt arquitectònic d’estil gòtic. Després d’alguns canvis d’ordre intern, el 1533 aquestes religioses adoptaren la regla de Sant Agustí i es van adscriure a l’ordre de les Canoneses Regulars Lateranenses.

L’església del convent, d’origen medieval, es va reconstruir completament el 1740. La façana principal és un parament desornamentat que consta d’un portal amb llinda, coronat per un nínxol de mig punt, que conté una escultura de Santa Magdalena, amb un crani a la mà, símbol de la penitència. L’interior del temple presenta la típica planta mallorquina de nau única amb capelles laterals entre contraforts, l’origen de les quals se situa a l’època gòtica. Destaca al fons, a la capçalera, el retaule major de reminiscències barroques (columnes salomòniques) i acadèmiques, presidit per una bella escultura de la titular de l’església, obra atribuïda a Lluís Font i Martorell. Destaca en la zona superior del retaule, un llenç en el qual es representa l’illa de Mallorca, santa Catalina Thomàs i el cardenal Despuig, il·lustrat benefactor del convent.

L’element més destacat de l’interior és el panteó de santa Catalina Thomàs (Valldemossa, 1531-Palma, 1574), finalitzat el 1815, d’estil neoclàssic, el sepulcre del que va ser patrocinat pel cardenal Despuig. La popular Santa, canonitzada el 1929, va entrar com religiosa d’aquest convent el 1552 . El cos incorrupte de la santa està dipositat en una urna de plata i vidre, situada en un absis al fons del recinte de planta quadrangular, emmarcat per vuit grans columnes corínties. La coberta presenta un cassetonat de cassetons i, a l’absis, una volta de cambra d’esfera. El 1993, van col·locar-hi també les restes del Cardenal.