Fa poc més d’un any que César Nuño fou nomenat director general. En motiu de la publicació del suplement ‘1.000 Empresas’ del DIARIO deMALLORCA, parlam amb ell perquè ens comenti com veu les mesures que impulsa el govern estatal i com poden afectar les empreses de les Illes Balears, com també li demanam sobre qüestions relatives a la Llei de l’Emprenedor o el paper que ha de jugar l’Administració, i també les empreses, perquè es tornin a crear llocs de feina.
César Nuño és llicenciat en Economia per la Univeristat de les Illes Balears, en l’especialitat economia financera, i és màster en Gestió i Administració d’Empreses per l’Institut d’Empresa i especialista en auditoria i comptabilitat. L’entrevistam per tractar diferents qüestions que afecten el món empresaria.
—En aquest primer any de legislatura, quina feina heu dut a terme i quines fites teniu pensades dur endavant el que queda de legislatura?
—És molt complicat explicar en unes línies el que ha estat aquest primer any, però si l’hagués de qualificar diria que ha estat molt intens, d’aprenentatge continu, dur i apassionant. Les línies de treball han estat i, a priori, continuaran essent, el desenvolupament de la llei d’ajuda als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa; la promoció empresarial i la internacionalització de les empreses de les Balears. En l’apartat de promoció empresarial, com és lògic, té una especial importància el comerç, atès que és un sector molt important per a la nostra economia amb una ocupació estable.
—Les empreses de Balears són fortes o només ho són en segons quins sectors?
—Els ciutadans de les Illes Balears sempre han estat emprenedors. En tots els sector existeixen empreses referents i que perduren en el temps després de diverses generacions. El nostre arxipèlag és fort i estic ben segur que sabrem sortir d’aquesta situació reforçats.
—Com pensau que afecten les mesures impulsades pel govern estatal i com poden afectar a les empreses de les Illes Balears?
—El Govern estatal està prenent, principalment, mesures de caràcter estructural que tenen com a objectiu contribuir a generar un millor marc per a la millora de la competitivitat i la productivitat, un context que beneficiï el desenvolupament i impulsi la iniciativa privada com a motor de la economia de tot el conjunt d’Espanya. Les mesures que afecten el dèficit i el pagament del deute de les administracions públiques, com també la reestructuració financera, han d’aconseguir que l’accés al crèdit i al finançament es normalitzi i que se’n disminueixi el cost. És imprescindible que emprenguem a Espanya el camí de l’equilibri pressupostari. És imprescindible que Europa es mantingui i enforteixi els seus mecanismes.
—El Govern va impulsar i aprovar la Llei de l’Emprenedor. S’ha criticat que s’hagi aprovat i sense que es compti amb una partida pressupostària. Por ser realment efectiva aquesta llei per al propòsit que se li ha comanat?
—M’agradaria ressaltar, primer, que la llei d’ajuda als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears ha estat la primera norma nacional en la matèria. L’afirmació que no té pressupost és certa si ens referim al fet que no va néixer amb un pressupost directament assignat. No obstant això, també és veritat que s’ha anat dotant de pressupost a mesura que hem anat realitzant les accions que desenvolupen la llei. Per exemple, en l’apartat 1.a de l’article 11 de la llei es parla de facilitar l’accés al crèdit a través de la societat de garantia recíproca ISBA. Per això, a final de l’any 2011, des del Govern, varem aportar als seus fons quasi 6 milions d’euros per dotar-la de la musculatura necessària per facilitar avals equivalents a més de 100 milions en crèdit i finançament. Des del novembre de 2011 fins a final de maig d’enguany, ISBA ha concedit 35 milions d’euros amb finançament directe a PIMES, la qual cosa representa un increment del 116% respecte de l’import atorgat el mateix període de l’exercici anterior, i un total de 350 PIMES s’hi ha beneficiat, un 105,8% més. Per això, tenc la confiança que la llei ja està essent efectiva i que contribuirà a generar un millor marc per als emprenedors i empresaris.
“Estam recopilant tota la informació per reduir els tràmits que dificulten l’emprenedoria”
—La llei preveu el que s’anomena la simplificació administrativa. En què consisteix i com pot afavorir la creació d’empreses?
—La simplificació administrativa passa per reduir el cost i el termini dels tràmits administratius en la creació i manteniment de les empreses. És ineludible començar a mesurar en totes les administracions el cost dels tràmits, com també els terminis de resolució d’aquests tràmits. El que mesures és el que obtens i el que controles és el que gestiones. Si no mesuram no podrem reduir els costs. Per això, el primer pilot en medició de costs administratius a les Illes Balears ho va realitzar l’equip de simplificació administrativa que es va crear amb la llei d’ajuda als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa. Estam recopilant tota la informació i mesurant els costs que impliquen els tràmits per així tenir un estudi que ens permeti reduir aquells que són menys necessaris i que dificulten l’emprenedoria. Una iniciativa de reducció de tràmits que té per objecte la inversió privada és el decret llei de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia i altres activitats que va aprovar aquest Govern, en la qual es regula la coneguda “llicència exprés”, de forma que el 95% de totes les activitats de les Illes puguin posar-se en marxa per mitjà d’una declaració responsable, tal i com emana la Directiva de Serveis, i obtenir la llicència de manera immediata, mentre que abans es trigaven mesos per obtenir-la.
—L’atur no ha deixat de crèixer a tot l’Estat. Quin paper jugar l’administració i les empreses perquè tornin a crear llocs de feina?
—L’administració s’ha de racionalitzar i reorientar. En la meva opinió, amb el temps, hauria de convertir-se en un avantatge competitiu de les empreses espanyoles. És un gran repte que només aconseguirem treballant colze a colze amb el personal funcionari i contractat laboral de l’administració pública, aprofitant tots els seus coneixements i experiència. L’equip de la meva direcció general està ‘intraemprenent’ amb l’únic objectiu d’ajudar a través del seu servei públic als emprenedors i empresaris. La reactivació econòmica passa per les empreses, per impulsar la iniciativa privada i que aquesta sigui la generadora de llocs de treball. La nostra tasca ha de ser eliminar obstacles i generar un context adequat. És clau recuperar la confiança i per això hauríem no sols donar a conèixer allò negatiu, sinó també fer visibles les notícies positives, que n’hi ha, com les empreses que estan aguantant la crisi i inclusivament creixent; com també els projectes d’emprenedors que es posen en marxa. També és crucial que es recuperi la intermediació del sistema financer i que, definitivament, els doblers (que són la sang de l’economia) arribin a les empreses, als emprenedors i a les famílies espanyoles.
“L’Administració s’ha de racionalitzar i reorientar, i s’hauria de convertir en un avantatge competitiu”
—Quin paper juguen els autònoms per sorti de la crisi? Quines mesures s’han posat en marxa per afavorir aquest col-lectiu?
—D’acord amb les dades de juny d’afiliació a la Seguretat Social, el 18% dels afiliats són autònoms. A més, aquesta activitat, d’ençà el 2011, s’ha incrementat en un 117% a Espanya. Els autònoms són claus. Fa un any jo també era autònom i, per tant, els problemes als quals s’enfronten no em són aliens. Principalment, dins les nostres possibilitats, a través del decret llei que varem aprovar el desembre de mesures tributàries urgents, es van establir una sèrie de mesures per al foment de l’ocupació, entre les quals figuren una deducció en la quota íntegra autonòmica de l’IRPF de fins a 600 euros l’any, durant tres anys, per als contribuents que exerceixin una activitat econòmica de manera personal, habitual i directe. A més, a través de la societat de garantia recíproca ISBA, s’ha creat aquest 2012 una línia de finançament específica per a microcrèdits en inversió per a autònoms. Totes aquestes accions són destinades a incentivar i ajudar els empresaris autònoms, però s’han de veure acompanyades també de les relatives a la reducció del dèficit que té la CAIB per tal que puguem pagar a diari factures als nostres proveïdors i creditors, entre ells autònoms, i de les mesures adoptades per l’executiu estatal per injectar liquiditat a l’economia real.
—A les Balears, quin sector empresarial pot ajudar més a sortir de la crisi?
—Partint que el sector turístic és el motor de l’economia, reafirmo la meva opinió de l’any passat: a tots els sector hi ha oportunitats i tots ens poden ajudar a sortir endavant. Junts podem fer-ho.