Iago Negueruela, Conseller de Treball, Comerç i Indústria. (Santiago de Compostela, 1980).
El creixement econòmic i empresarial és una màxima prioritat del Govern que forma part Iago Negueruela, qui comenta que les polítiques que es duen a terme es fan de manera dialogada sempre amb la patronal i els sindicats.
Des del Govern balear es duen a terme diferents actuacions i reformes que ajuden a millorar els rendiments de les empreses i a crear ocupació, sense oblidar la defensa dels drets dels treballadors i de les treballadores.
—Com estan de salut les empreses de les Illes Balears?
—Crec que ara mateix estam en un moment raonablement bo. Després d’uns anys durs i d’una crisi econòmica important, amb la qual moltes empreses varen de-sapareìxer o varen haver de fer reajustaments; ara mateix ens trobam en un moment millor, en el qual moltes empreses han apostat per créixer i per invertir. Per tant, és un bon moment per dur a terme diferents reformes i polítiques que permetin un major i millor creixement, que també permeti una major estabilitat a aquestes empreses que estan treballant i estan contractant aquí, i que permeten que l’economia de les Illes Balears estigui en creixement.
—La previsió que heu fet des de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria és que l’economia creixi un 3,8% aquest 2017. Quines en són les causes?
—N’hi ha moltes. El nostre principal sector d’activitat, que és el turístic, està en un nivell de creixement molt important, tant al principi com al final de la temporada, que també ajuda els sectors que hi estan vinculats; per exemple, està creixent el sector industrial, el comerç i el sector de serveis; a més de l’agroalimentari. Per tant, tot aquest creixement agrupat permet que els índex de previsió siguin alts i, alhora, es tradueixen en la creació de llocs de feina. Els percentatges tan alts que estam creant en còmputs internauals són els que es visualitzen en aquests creixements econòmics, ja revisats a l’alça per la comunitat autònoma i també per l’Estat i per altres organismes com l’IREF, que convalida aquest creixement i, fins i tot, el considera superior. Per això, pensam que és un bon moment per intentar que aquest creixement sigui més inclusiu, que arribi a la major part de la nostra societat i al conjunt dels treballadors i de les treballadores, per tal que des del Govern apliquem polítiques distributives que permetin que aquest creixement del 3,8% sigui real per al conjunt de la societat.
—La temporada turística cada vegada s’allarga més. Estau notant que l’estacionalitat laboral estigui minvant i que hi hagi més estabilitat en acabar la temporada?
—Sí. Així ho hem explicat a diferents rodes de premsa sobre atur. El que està clar és que les reincorporacions a la feina dels fixos discontinus s’han avançat als primers mesos de l’any i la finalització dels seus contractes arriba pràcticament al mes de novembre. Això implica més cotitzacions per part del conjunt de treballadors i les treballadores i, alhora, més i millors prestacions. Volem ser una economia de 12 mesos per ser competitius. Aquest és un repte que ens marcàrem a principi de legislatura i sembla que, a poc a poc, aconseguim.
—Pareix que només s’aposti per la indústria turística per créixer econòmicament. Quines iniciatives en altres àmbits s’impulsen des del Govern?
—Jo el que veig és que la indústria turística és forta. Hi ha moltes raons perquè això passi. Ara bé, no és l’única indústria per la qual s’aposta des del Govern. De fet, des de la Conselleria acabam de d’aprovar la Llei d’Indústria amb una àmplia majoria (pràcticament per unanimitat de tots els grups) amb un concens total, i ara ja estam treballant en el desenvolupament del Pla Industrial. Aquest pla serà un element central de la política d’aquest Govern i d’aquesta Conselleria per enfortir i perquè creixi l’aportació de la indústria al nostre PIB. També hi ha altres sectors, com el vinculat a la societat de la tecnologia o a l’I+D+i que s’estan potenciant i reformulant, com és el cas de la RIS3, del que s’han adequat les accions en investigació per part de Vicepresidència i Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme. Nosaltres, dins aquest Pla d’Indústria, tenim previst enfortir altres sectors com el nàutic, que jugarà un paper essencial, a través de distintes fórmules, fonamentalment a través de l’impuls a la formació i a la societat del coneixement. La formació, que estam dissenyant des de Treball, està concebuda per i per a l’empresa amb l’objectiu que puguin tenir treballadors més ben qualificats. També hem apostat fortament pel comerç de proximitat, com la indústria alimentària... En definitiva, cercam que els diferents sectors creixin, tot i que hi hagi una indústria tractora, com és el cas del turisme. De fet, acabam de presentar les ajudes d’internacionalització que feia molts d’anys que no es convocaven a les Balears, amb més de 600.000 euros, adreçades a petites i mitjanes empreses perquè es consolidin i surtin a l’exterior com una manera de fer créixer la nostra economia. Tot això, també lligat als ajuts de renovació de maquinària per al sector industrial... En definitiva, hi ha tot un seguit d’iniciatives en marxa que volen potenciar i millorar tot el conjunt de les empreses i de la nostra indústria.
“El turisme no és l’única indústria per la qual s’aposta des del Govern de les Illes Balears”
—Hi ha la sensació que els drets del treballadors estan més protegits d’ençà que hi ha aquest “Govern de la Gent”. Quines mesures heu duit a terme per lluitar?
—Hi ha un tema clau que aquest Govern ha remarcat: són igual d’importants el ‘quant’ es creix i el ‘com’ es creix. Aquest accent en el ‘com’ es creix a les Illes ha resultat clau en la visualització de l’interès i la millora real dels treballadors i de les treballadores. Per a nosaltres és importantíssim que es creixi d’una forma inclusiva, que es faci defensant l’interès del treballador com una part importantíssima de la nostra societat i, sens dubte, la més feble i la que més ha sofert les conseqüències de la crisi. Davant una reforma laboral estatal que aposta per la destrucció de la feina o per una feina precària, el nostre govern aposta justament per tot allò contrari: per la qualitat de la feina com un element central. Per això, hem desenvolupat dues mesures. D’una banda, la primera, la lluita contra la precarietat laboral com a principal mecanisme per convertir contractes temporals en indefinits, i la lluita contra el contracte a temps parcial que amaga jornades superiors a les pactades. Per això, hem canviat completament la planificació que es feia a Inspecció de Treball i Seguretat Social, que ara se centra en combatre la precarietat, el temps de feina, les condicions de feina, els contractes temporals i de temps parcial amb l’impuls dels plans de lluita contra l’explotació i precarietat laboral. Unes accions pioneres en el conjunt de l’Estat espanyol i que s’han demostrat altament eficaces per combatre la temporalitat, com mostra el nombre de contractes transformats en indefinits i fixos discontinus. Això no vol dir que no es facin molts contractes temporals cada mes o que es continuïn patint els resultats d’una reforma laboral altament feixuga per al treballador; però nosaltres crearem tots els instruments per combatre-la.
—I la segona mesura?
—Consisteix en la incorporació al mercat laboral dels col·lectius que més han petit la crisi: els joves i els majors de 45 anys. Per als joves, impulsam una garantia juvenil que l’anterior govern del Partit Popular no havia ni començat a executar, i això que havia començat l’any 2014! Ara tenim l’acreditació de més de 8.000 joves en mesures de contractació directa, formació i retorn al sistema educatiu, que es poden comparar amb els 300 que ens vàrem trobar quan entràrem a governar. O amb les polítiques de contractació directa de majors de 45 anys o aturats de llarga durada que són el col·lectiu més afectat per una crisi duríssima i que s’han d’intentar recuperar i inserir en el mercat laboral perquè realment hi hagi una sortida digna de la crisi. Sens dubte, aquest conjunt de mesures per combatre la precarietat i per fomentar la insersió laboral dels col·lectius més castigats són les senyes d’identitat d’aquest govern.
—Què recomanau a un treballador que es troba en situació d’abús laboral?
—Que ho denunciï a la Inspecció de Treball i Seguretat Social que dóna seguretat total pel que fa a l’anonimat, sense revelar l’origen de la denúncia, com ho regula la llei. També ho pot comunicar a la Direcció General de Treball i, fins i tot, poden rebre l’assessorament d’una organització sindical. Tot i la situació en què es pot trobar el treballador, no s’ha de tenir por perquè, mitjançat l’impuls de determinides mesures i denúncies de treballadors valents, hi ha resultats. Així s’ha pogut veure darrerament amb denúncies i actuacions que, fins i tot, han implicat canviar les mesures de contractació de grans empreses, com a passat fa poc (en referència a Ibèria).
—Per altra costat, la patronal és indispensable per crear feina i riquesa. Quines actuacions duis a terme conjuntament?
—Totes. No hi ha cap política d’aquesta conselleria i d’aquest govern que no hagi sortit pactada. Des del primer moment vàrem recuperar el diàleg social amb tothom, amb les organitzacions empresarials i sindicals. Des del començament, les reunions es conten per desenes per fixar el full de ruta d’aquesta comunitat autònoma. Cal recodar que el Pla per la Competitivitat, el Pla d’Ocupació i altres estan subscrits per les organitzacions empresarials, a més dels que es presentaran properament, com el d’Indústria, que tendrà una aportació fonamental per part de les empreses. La idea és que hi participin perquè aquestes mesures s’adrecen específicament a les empreses. Per a nosaltres és fonamental tenir aquest diàleg amb la patronal (que majoritàriament és petita i mitjana empresa) perquè com més riquesa generin més es redistribuirà en un consum intern. El paper de la patronal és indispensable; per això, feim acords de forma tripartita i perquè trobam que és aquesta la manera com s’ha de governar.