José Luis Roses. President de la Cambra de Comerç de Mallorca.
José Luis Roses destaca la necesitat de millorar el finançament de Balears que continua afectant directament a les empreses de l’arxipèlag. A més, Roses senyala que “hem d'incidir en augmentar l'especialització de les nostres indústries punteres i d'aquesta manera, fer-nos creditors d'una major qualificació”, tant els professionals com els llocs de treball que s’ofereixen. El model de cambra aposta per potenciar la competitivitat empresarial, la innovació i la internacionalització.
—Segons les darreres dades de la Conselleria d'Hisenda del Govern publicades per Diario de Mallorca, Balears és la segona comunitat autònoma que més doblers envia a l'Estat i la novena a l'hora de rebre. Com valora vostè aquestes dades?
—Són unes dades negatives però no ens sorprenen. Desafortunadament és l'habitual. Les xifres han millorat en els últims anys, però no és suficient. Hem de continuar treballant per aconseguir un tracte més just. En aquest sentit, la Cambra de Comerç forma part dels signants del manifest per una millora del finançament de les Balears. Tenim un sistema injust que penalitza a qui més aporta. I per si això fos poc, es negocien suports polítics amb contrapartides de finançament sobre els pressupostos de l'Estat, la qual cosa fa més injusta, encara, la situació per a Balears.
—Com afecten aquestes dades a les empreses de les Balears?
—Molt negativament. Aquestes xifres resten competitivitat a les empreses de les Balears i converteixen els residents de les illes en ciutadans de segona categoria, amb serveis públics i infraestructures sense suficient dotació econòmica per al seu manteniment i actualització.
—D'altra banda, el Govern central ha anunciat que Balears també es beneficiarà de l'augment en el descompte de resident. Què hi trobau?
—Crec que és una decisió molt positiva ja que fomentarà la vertebració de les illes. El descompte per als vols interilles és una reivindicació històrica de la Cambra de Comerç. Vam ser els primers a demanar-ho, quan ho va plantejar el president Antonio Buades en els anys 80 . La comunicació entre els territoris insulars de la nostra comunitat autònoma ha de tenir, almenys, la mateixa facilitat que els continentals.
—Tot i així, Balears segueix patint les traves de la insularitat però, hi ha optimisme?
—A mi em fa la sensació que sí, que hi ha optimisme entre l'empresariat, però s'és molt conscient dels inconvenients comercials i culturals que comporta el fet insular. Ara s'està treballant sobre un nou Règim Especial Balear (REB) que esperem que doni els seus fruits.
—En quines mesures està treballant la Cambra de Comerç per continuar creant ocupació a l'illa?
—Des de la Cambra de Comerç treballam en diferents àmbits. D'una banda, feim feina amb joves a través del Programa Integral de Qualificació i Ocupació (PICE) i de l'FP dual. D'altra banda, treballam amb les empreses tractant de millorar la seva gestió i resultats, amb l'objectiu de l'excel·lència com a meta a curt i mitjà termini. Els donam suport en els seus plans d'innovació, d'internacionalització i de formació. Finalment, feim feina també amb els emprenedors, els ajudam a crear les seves empreses i a donar-se d'alta com a autònoms.
“Els territoris insulars de la nostra comunitat han de tenir, almenys, la mateixa facilitat que els continentals”
—La desestacionalització segueix sent un assumpte pendent a les Balears?
Sí. Tot i que hem millorat molt, hem de continuar per aquest camí. Tenim clar que les xifres de l'estiu són excepcionals i no es poden mantenir tot l'any. Hem d’allargar la temporada i poc a poc ho anam aconseguint. De fet, ja es registren millors xifres de febrer a novembre.
—Què opinau sobre la qualitat de l'ocupació que s'està generant avui en dia?
—Hi ha un dèficit clar, motivat tant per la falta de formació com pel tipus d'ocupació i contractació que necessiten les empreses. La qualificació dels joves comença amb els estudis bàsics i lamentablement a les Balears estam a la coa i amb unes taxes d'abandonament escolar molt preocupant. Hem d'incidir en augmentar l'especialització de les nostres indústries punteres i d'aquesta manera fer-nos creditors d'una major qualificació. És el peix que es mossega la coa. Major formació és igual a major competitivitat en tots els sentits.
—Parlant dels joves, com ajuda la Cambra de Comerç a impulsar l'emprenedoria i l'ocupació juvenil?
Des de 2015 gestionem el Programa Integral de Qualificació i Ocupació. Oferim als joves que ni treballen ni estudien actualment una formació complementària al seu perfil i els oferim una orientació i, en alguns casos, l'oportunitat d'unes pràctiques. Ja han passat per PICE 800 joves i molts d'ells, després d'aquesta etapa, han reprès els estudis. També gestionem la Formació Professional Dual, que combina la formació en un centre i la formació en una empresa, amb un contracte de treball retribuït.
—En xifres, ¿ha crescut el nombre de joves qualificats amb ocupació a les Balears?
—Tot i que no tenim xifres concretes, pensam que el desenvolupament de certes indústries, com les tecnològiques, indiquen que pot ser així, tot i que queda moltíssim recorregut.
—Quines expectatives de futur té dels joves de Balears? És un escenari esperançador?
—Tenim un mercat laboral que ja està funcionant. Ara hem d'aconseguir que funcioni millor. No es tracta ja de seguir creixent, sinó de créixer millor. Necessitem a gent amb més formació però també millors sortides professionals que oferir-los. Fa vuit anys l'expectativa dels joves era l'atur. Avui en dia, ja no és així. Crec que el futur per a ells és esperançador.
—En particular, una de les seves principals línies de treball és potenciar la competitivitat empresarial i la innovació...
—Efectivament, la Cambra de Comerç treballa en diferents línies de treball per potenciar la competitivitat. Es tracta d'ajudar a les empreses de les Balears a superar barreres i assumir reptes per fer-se més forts i més grans i això només es pot aconseguir mitjançant la innovació, la formació de les plantilles, la descoberta de nous mercats mitjançant la internacionalització, la incorporació a xarxes nacionals i internacionals de contactes comercials, la xarxa de càmeres, l'Enterprise Europe Network (EEN), etc.
A més de totes les nostres iniciatives en el dia a dia de la Cambra de Comerç, formam part d'una plataforma necessària com és la Fundació Impulsa. Una plataforma de coneixement estratègic que, amb els seus estudis, pretén facilitar la presa de decisions dels agents econòmics i socials i millorar així la competitivitat de l'economia de les illes.
—També fan feina en el foment de la internacionalització...
—La internacionalització de les empreses, el comerç exterior, forma part de la raó de ser de les Cambres de Comerç. És una de les atribucions que li dóna la llei per la seva extensa i reconeguda experiència en aquest camp. Precisament aquesta setmana, el Govern ha presentat les seves línies d'ajuts a la internacionalització de les empreses. L'experiència de la Cambra de Comerç en aquest àmbit permetrà potenciar els serveis d'informació, formació i assessorament a les empreses. També dissenyarem estratègies d'internacionalització i accions de promoció en mercats exteriors. Aquestes ajudes són molt importants i cobreixen una necessitat real de les empreses balears. Són importants també per les seves dues diferents línies d'actuació. D'una banda, es subvencionarà a les que vulguin estudiar la seva capacitat d'internacionalització. I d'altra banda, s’ajudarà a consolidar a les que ja estan exportant.
—Una de les eina que ofereixen als seus socis és el Club Cambra Mallorca. Quins resultats està obtenent?
—El Club Cambra Mallorca és una plataforma que vol posar en contacte a les empreses entre si, per millorar la comunicació, crear sinergies i enfortir en definitiva el teixit empresarial. És un club multisectorial i multidisciplinar amb vocació de crear i reforçar xarxes d'empreses, mitjançant l'intercanvi de contactes, l'organització d'esdeveniments i l'oferta d'avantatges als seus socis com a instrument per establir aquests contactes o directament beneficiar-se de sinergies.
A dia d'avui tenim gairebé 3.000 socis bàsics i 310 socis preferents, que són els que paguen una quota mínima a l'any i poden accedir de manera prioritària als serveis de la Cambra.
—En quins projectes futurs estau treballant?
—A més de tots els programes que he anat esmentant de formació i internacionalització, treballam per modernitzar el comerç de proximitat. A partir de setembre llançarem un cicle de 30 tallers totalment gratuïts per als comerciants, que els donaran eines de com afrontar el seu futur, tocant aspectes tan diferents com són la gestió del negoci, les subvencions, el comerç electrònic o les xarxes socials. En aquesta línia del comerç, comentar també que estem organitzant la gestió del futur centre comercial obert de Palma.