Autor: Vicente Ferrer

Tot i les mesures que des de l’Administració es duen a terme, el conseller té clar que el mèrit del creixement de l’ocupació és de les empreses. En aquesta entrevista feim un repàs profund a diferents qüestions d’actualitat.

—L'atur ha tornat a disminuir i la xifra d'afiliats a la seguretat social ha crescut en quasi 27.000 persones a les Balears i Pituüses. De qui és el mèrit?
—El mèrit és de les empreses, que són les que contracten treballadors. El nostre mercat ha experimentat un gran dinamisme en els darrers mesos; això fa que hi hagi més creació d’ocupació i, per tant, de formalització de contractes. Allò que és important per a aquest Govern és que es creï ocupació de qualitat, aquesta és la línia de treball de la Conselleria pactada tant amb els representants dels sindicats com de les patronals.

—De quina manera el Govern ha ajudat a fer possibles aquestes bones dades?
—El Govern, a través de distintes lleis, com la de Pressuposts, tractam de generar un marc postiu perquè es traslladi a la creació d’ocupació. Repetesc, el mèrit d’aquesta creació d’ocupació és de les empreses; el repte actual de la nostra societat és transformar el creixement en un benestar per al conjunt de la ciutadania, amb millores salarials i també amb una aposta per la productivitat i la competitivitat.
Quant a com s’està generant ocupació: des de fa un any s’està contractant a temps complet. Nou de cada 10 treballadors d’ocupació neta estan contractats a temps complet i encara que sabem dels problemes de temporalitat, també les Illes Balears han incrementat significativament el número de contractes indefinits. Aquest marc que treballam, es fa des del consens amb els agents econòmics i socials, com és el Pla de Lluita contra la Precarietat Laboral, per ajudar a millorar la qualitat de l’ocupació.

—...
—Des de la Conselleria, la setmana passada vàrem presentar un programa de contractació pública per un global de 16 milions d’euros. Són contractacions a les administracions locals i ajuntaments, perquè es contractin aturats de diversos perfils, però tots ells amb majors dificultats de col·locació. Estam parlant de joves sense estudis, d’aturats de llarga durada, de majors de 45 anys, de persones amb càrregues familiars que no cobren prestacions... També tenim línies d’ajuts a la contractació per a col·lectius vulnerables; Són grups que necessiten d’unes polítiques molt específiques, perquè tenen problemàtiques molt concretes. Potenciam l’ocupació amb formació, amb orientació, formació dual, hem posat en marxa, juntament amb la Conselleria d’Educació, l’Estratègia balear de la Formació Professional... Són iniciatives que contribueixen a millorar l’ocupabilitat.

—Quan la temporada s'acabi, teniu idea del que passarà? El nombre de treballadors a l'atur tornarà a crèixer?
—És un fet que l’estacionalitat forma part de la nostra activitat econòmica. Però, també és cert que enguany la temporada turística ha començat bastant més prest que altres anys; la incorporació de fixos discontinus va començar a notar-se entre els mesos de febrer i març, un fenomen que no s’havia donat en altres anys. Sabem que a partir d’agost-setembre, la contractació començarà a baixar i, per tant, tornarà a pujar l’atur. També esperam que la temporada s’allargui a finals d’any, per la qual cosa la incorporació dels fixos discontinus a l’atur serà més lenta.

—Com lluita el Govern contra l'estacionalitat laboral?
—L’estacionalitat és una de les característiques del nostre mercat, perquè hi ha activitats que són estacionals, lligades al nostre clima i situació geogràfica, però explorarem noves vies d’ocupació. Des de vicepresidència s’impulsen activitats per allargar la temporada pels extrems, com és un major pes del turisme esportiu o altres ofertes turístiques. Des de la Conselleria de Treball, nosaltres treballam altres línies amb el mateix objectiu.

—Posi un exemple...
—Quan la temporada turística acaba, comença l’activitat en altres sectors, com la construcció, o el manteniment i reparació d’embarcacions nàutiques, que també presenta una activitat estacional. És en aquests àmbits on posam en marxa projectes novedosos que han mostrat la seva eficàcia a altres països europeus. Estic parlant, seguint l’exemple de la nàutica, de la formació dual. Aquest hivern posarem en marxa formació amb contractació a empreses de reparació i manteniment d’embarcacions d’esbarjo, amb la doble finalitat de formar capital humà allà on hi ha demanda i, a la vegada, que tinguin un salari mentre s’estan formant dins empreses del sector. Cal seguir cercant alternatives que complementin l’activitat turística.
D’altra banda, enguany promourem la Llei d’Indústria i en pocs mesos comptarem amb un Pla Industrial per potenciar un seguit d’empreses que, si bé no estan directament relacionats amb l’activitat turística, sí generen sinergies que cal aprofitar.

—El turisme és el principal motor econòmic... L'ecotaxa pot revertir negativament en l'ocupació laboral?
—No entenc com pot perjudicar un mecanisme que pot millorar el nostre entorn i, per tant, el destí turístic i l’activitat econòmica. És un impost que existeix a la majoria de capitals europees sense que mai hagi existit cap tipus de perjudici. L’ impost de turisme sostenible no afectarà ni el mercat laboral ni la nostra economia. És més, molta gent que ens visita valora positivament el fet que les Illes Balears es preocupi del seu destí turístic i inverteixi en la millora del destí.  S’ha de veure que la recaptació d’aquest tribut suposa una inversió econòmica que tindrà un reflex en la creació d’ocupació. És a dir, que l’impost contribueix a la creació de nous llocs de treball; en canvi, el fet de cobrar-lo no destrueix els llocs de treball que ja existeixen. Potser hi ha veus que no acaben de veure els beneficis d’aquest impost turístic, amb el qual tots hi sortirem guanyant, però estic convençut que en poc temps veuran els avantatges d’aquests recursos extraordinaris per a la nostra Comunitat.

—Des de la conselleria que encapçalau han sortir a la llum molts de casos d'explotació laboral... és que amb el govern del Partit Popular no n'hi havia?
—Evidentment, la Reforma Laboral de 2012 ha facilitat un marc que permet una excessiva flexibilització dels contractes de treball, en especial en temporalitat i temps parcials, una flexibilització amb la qual no hi estam d’acord. Cal reforçar els mecanismes de control, i això ho fem de manera pactada amb els agents econòmics i socials, perquè tots entenen que aquesta situació afecta tant als treballadors com amb les empreses que compleixen. Per això fem plans com el de la lluita contra la precarietat, per afavorir la qualitat. Al Partit Popular li importava més els números, sense fixar-se en les condicions en les quals s’estava contractant. I és tan important el ‘com’ es produeixen aquestes contractacions com que les condicions de treball siguin dignes.

—Quin advertiment faríeu als explotadors que fan d'empresaris, que encara no s'han descobert?
—Afortunadament, els empresaris que incompleixen la normativa són molt pocs si es compara amb el conjunt del nostre empresariat. El missatge, més bé, va adreçat a aquests darrers: volem que aquelles persones que compleixen amb les regles de joc puguin millorar la seva productivitat. Ho hem de fer promovent i assegurant unes regles de joc iguals per a tothom, on cadascú pugui desenvolupar la seva feina en la major igualtat i concurrència. I per això, continuarem actuant de forma contundent per combatre les condicions de precarietat.

—I què recomanaríeu als treballadors que pateixen abusos?
—Que ho denunciïn. El canal per fer-ho és la Inspecció de Treball i la Seguretat Social. La Inspecció de Treball recull moltes denúncies que després s’investiguen, guardant la confidencialitat de la persona afectada. En el cas que es constati una mala praxis, se sancionen, millorant les condicions no només d’aquell treballador que ho ha denunciat, sinó de tota la plantilla. Al marge que es produeixin més o menys denúncies, el Govern continuarà planificant actuacions per vetllar per unes condicions de treball dignes.

—Parlant de l'economia local, hi ha moltes empreses de les Balears que són víctimes de la voracitat empresarial de grans corporacions multinacionals, què han de fer per poder continuar vivint dels seus negocis?
—Aquest Govern aposta fermament per fomentar les sinèrgies entre les petites i mitjanes empreses, que és el model propi d’aquesta comunitat, i les grans empreses arrelades a les nostres Illes. Cal generar més sinergies a fi d’aprofitar totes les oportunitats de creació d’ocupació i de generació de productivitat.

—Heu previst ajudes per aquests empresaris illencs?
—Hem posat en marxa alguna línia de noves tecnologies i també tenim línies ajuts per treballadors que volen establir-se com a autònoms (amb una convocatòria de 464.000 euros). Però també he de dir que tan important com els ajuts, o més, és que el petit i mitjà empresari aposti per les noves tecnologies i, en el cas de les empreses més consolidades, que apostin per la internacionalització dels seus productes o serveis. Així mateix, hem aportat recursos per a fomentar la contractació, amb una convocatòria de 700.000 euros, especialment en sectors industrials tradicionals (bijuteria, calçat, tèxtil, moble...) i sectors emergents (nàutica, energies renovables, TIC...). En la majoria de casos, incentivam la contractació indefinida de persones provinents dels col·lectius que avui dia tenen més dificultats d’inserció al mercat laboral.

—La pitjor part de la crisi ja ha passat?
—Mantenim que la crisi no haurà passat fins que l’increment de les xifres macroeconòmiques no s’hagi traduït en benestar per a la nostra societat. I encara no podem dir que sigui així.

—Quin consell donaria als emprenedors per no fracassar?
—Perseverança en les bones idees, el talent, la confiança, la il·lusió, un finançament ben planificat, molta feina i grans dosis de qualitat en el projecte que decideixi impulsar. No hi ha fórmules d’èxit, o jo no les tenc, però és evident que amb una bona base formativa i amb un bon coneixement, les possibilitats de reeixir-ne són millors.

— I als joves empresaris?
—Bàsicament el mateix. Bona base formativa, i molta feina per anar agafant experiència i confiança en el seus projectes.

La Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación, también llamada CESCE, creó en 1992 la empresa INFORMA D&B, que se encarga de suministrar información comercial, financiera y de márketing sobre empresas y empresarios. El objetivo principal de este organismo empresarial es aumentar el conocimiento de los clientes y proveedores en juego, con la intención de minimizar el riesgo comercial.

En 2006, la empresa pasó a formar parte de la red global de información de empresas, llamada D&B Worldwide Network, que cuenta con más de 180 millones de empresas en todo el mundo, repartidas en 200 países. Los valores de este grupo se basan en la calidad e innovación de productos, en la eficiencia de los procesos informativos y, sobre todo, en la transparencia y el respeto absoluto por la legalidad.

En este suplemento, DIARIO de MALLORCA incluye una lista de las 1.000 mejores empresas baleares. También recoge las 100 empresas líderes de diferentes sectores, desde la hostelería hasta la construcción, pasando por los avances tecnológicos. Y, por último, publica tres listas que muestran las 100 mejores empresas en tres aspectos básicos: los niveles anuales de facturación, los resultados obtenidos en el año 2013 y la cantidad de empleados que hayan contratado durante el mismo. Estas listas le ayudarán a tener una visión general del presente y del futuro immediato empresarial.

En Balears hay diversas organizaciones que se encargan de analizar el mercado de las islas, con la finalidad de mejorarlo y aportar nuevas ideas para seguir avanzando. La Cambra de Comerç de Mallorca se encarga de relacionar al gobierno con los empresarios, además de llevar el registro mercantil de todas las empresas e investigar ramas específicas del comercio, tanto interior como exterior, con la intención de hacer recomendaciones a los órganos estatales que se encargan de ejecutar los planes económicos, con la única finalidad de mejorar el comercio futuro. Asimismo, la Cambra es un referente en las actividades de internacionalización, formación empresarial, competitividad y apoyo al emprendimiento.

Otro organismo que vela por la seguridad y estabilidad de la economía y el comercio balear es la CAEB, la Confederación de Asociaciones Empresariales de Balears, que se encarga de defender los intereses de las empresas, siempre intentando que las mejores se desarrollen paulatinamente y teniendo como objetivo final el avance en diversos sectores: en los niveles de empleo, de bienestar económico, de bienestar social, etc. Se trata de una labor de fomento del futuro.

Son solo dos ejemplos de las diferentes organizaciones que se aúnan para mejorar el futuro comercial y económico de las islas. Según datos del último trimestre publicados por diferentes fuentes oficiales en los últimos días, parece que Balears camina por la dirección adecuada. La actividad turística ha crecido casi un 4%, el alquiler de vivienda ha subido un 3,6%, las ventas de coches usados han subido más de un 23 por ciento, Baleares es la región con más jóvenes emancipados (29,4%), los impagos en comercio han bajado un 2,9% en mayo, la creación de empresas ha crecido en las islas un 6% en el primer semestre del año, etc.